LES RELACIONS FRATERNALS ENTRE ELS PARTITS
La proposta feta de d’Esquerra, concretament el seu president Joan Puigcercos, per demanar audiència i buscar punts d’acord per encarar el futur del país amb Artur Mas, ja ha portat moltes reaccions curioses, de de l’obsessió malatissa del dreta i esquerra per part d’Iniciativa, com les paraules de la Camacho pel Partit Popular, advertint que no es pot parlar amb el dimoni que vol la independència, o la resposta de Duran i Lleida, acusant el partit republicà de ser el creador del tripartit, i tant sols esta intentant aturar la fugida de vots en les properes eleccions.
Ni el president Montilla, ni en Mas han comentat res respecte els oferiments d’en Puigcercos, però Joan Herrera ja ha posat el crit al cel, ja que segons ell per sortit de la crisi cal un nou gir a l’esquerra, i no obrir la porta a la dreta, què vol eliminar impostos per acabr reduint la despesa social, i fer pagar més a qui menys te amb una sortida traumàtica. Per la seva banda l’Alicia pel PP, ha insistit que CIU no es alternativa al pitjor govern que ha tingut Catalunya, i ha demanat als votants que tinguin en compte que la federació convergent es reuneix amb els abanderats de l’independentisme, i els que volen fer un referèndum per validar-ho, acusant d’hipocresia el partit convergent, alhora ha insistit que no hi ha cap divisió entre Catalunya i Espanya, i que la retallada estatutària no forçarà cap trencament com pregona el President Montilla.
Crec que aquest suposat apropament d’esquerra a Ciu, es tant solso una més de les opcions deseseperades per evitar una caiguda de votants espectaculars en la propera legislatura. Duran ja ho ha advertit, i esterm parlant del perfecte català segons l’estat, amb sentit de la responsabilitat per les institucions espanyoles, i deixant en segon terme els nostres interessos, tot un exemple del catalanet que es fa perdonar pels seus orígens, i que li cau la baba amb els elogis rebuts de de Madrid. La reacció d’en Joan Herrera es la pròpia d’un partit que te amb l’eix esquerra i dreta, uns termes ja confusos i força caducats el seu mode de vida, i per tant rebutja qualsevol apropament a CIU, amb l’excusa de la crisi, i de pagar més qui menys te. Crec que aquest personatge hauria de veure que el teòric govern d’esquerres a Madrid, aha atacat principalment la classe treballadora, amb les reduccions de sous, o als pensionistes, i que anteriorment amb la seva política de xecs nadó o 400 euros iguals per tothom, no ha fet precisament un gir a l’esquerra. D’altra banda aquesta ambivalència te sentit en un esta normal, però en un territori sense poder real, espoliat per un altre, i sense recursos, no te cap tipus de sentit fer aquestes distincions passades de rosca, i que a Europa ja comencern a ser ridícules. Pel que fa al PP, diu que CIU no es alternativa al tripartit, que espera guanyar ella les eleccions, i ser ella alternativa, crec que hauria de tocar més de peus a terra, ja sabem que CIU es simplement un canvi de cares i cap horitzó nacional de moment, però ara per ara es el principal partit de l’oposició, i el més nombrós de la cambra, i en qualsevol democràcia això se’n diu alternativa de poder. Tanmateix no en te prou, i acusa de parlar amb els que volen la independència validada per un referèndum, cosa que dubto, però suposant que sigui veritat, això se’n diu democràcia, i aquesta senyora ho tracta com el dimoni en persona, i com si no fos una alternativa com qualsevol altra, d’altra banda insisteix que no hi ha divisió , quan sap perfectament que la desafecció augmenta cada dia, ja que quan una parella l’hom maltracta repetidament la dona, tard o d’hora i normalment s’acaba amb separació, i un territori no es una excepció, quin poc respecte per les properes generacions, les quls pretén condemnar a la misèria, i la falta d’oportunitats, pels seus sentiments personals.
En definitiva, son persones que viuen en el seu món virtual, i no volen evolucionar, per simplement donar cabuda a la lliberta col·lectiva que se suposa caracteritza una democràcia.