ALBERT CORTES MONSERRAT

EL president de CIU, Artur Mas, es confessa en una entrevista amb la convicció de que el país necessita un govern amb el màxim potencial, i es contrari a parlar de pactes preelectorals, al contrari de la passada legislatura on  fins hi tot van fer el paperot d’anar al notari per certificar que no pactarien en aquest cas amb el Partit Popular, i treu una nova formula per estudiar nous pactes, què es la de l’emergència nacional relacionada amb la sentència de l’estatut.

Respecte a la sociovergència, ens diu que espera la sentència del TC per estudiar aquesta formula com una emergència nacional, amb la condició de que els partits que l’integrin tinguin la mateixa llibertat a Catalunya que a Madrid, ja què si no es així estarien pactant amb el PSC i el PSOE al mateix temps. La emergència consistiria en una sentència molt negativa per l’estatut, i què requeriria una unitat d’acció per defensar els camins de futur per Catalunya. De totes maneres el seu desig es una majoria suficient de CIU, què si no arriba a la majoria, permeti pactes amb diferents forces per fer anar els temes endavant posant d’exemple, la supressió de l’impost de successions amb el PP, el quart cinturó amb el PSC, o les competències catalanes amb ERC, però sempre amb un govern fort i senzill sense complicacions. Diu que no els importa si s’avancen les eleccions o no, ja què estan preparats,  i demana que la nova llei electoral no es pot aprovar poc temps abans dels comicis, ja que la gent ha de conèixer el sistema a fons, pel que fa a Rodalies i finançament parla de tornar a renegociar els temes, ja que no es poden donar per bons, posant com exemple el traspàs ferroviari sense trens, vies ni estacions, en una decisió sense sentit, on apart sembla que es dona una nova oportunitat a Renfe, quan fa 60 anys que es coneix la seva manera de fer.

Si el President Montilla simplement per convicció ha decidit governar per uns quants, i ignorar la realitat per clara que sigui, cosa que el desqualifica totalment com a dirigent, i més quan ens ofereix un horitzó fosc que sembla no te alternativa possible, l’Artur Mas sap i reconeix altres camins, però no s’atreveix a donar el pas, caient en una sèrie de contradiccions que sonen a excuses de mal pagador. Jo no se si serà el futur president, però el que si se es que amb el seu tarannà i programa, més enllà d’una operació d’estètica, i un pel més de dignitat, cosa que tampoc serà un gran mèrit, pocs rèdits més en traurà Catalunya amb aquest canvi.

Ens parla d’emergència nacional en una sentència molt negativa de l’estatut, el que dona entendre que si es retocat una mica el donarà per bo, o què fins hi tot si surt amb les retallades ja existents respecte el text original, i segueix mostrant-se com fins ara paper mullat, i un horitzó negre pel país també el donarà per bo.  Crec que l’emergència es la situació de Catalunya com autonomia o com estat, els primers tenen estatuts manipulats a voluntat de l’estat dominant, i els segons tenen una Constitució que ningú aliè al territori i pot interferir, aquesta es la gran diferencia. Respecte a les condicions als socialistes, crec què sap que ells simplement acataran la sentència com a partit fidel a l’estat de dret espanyol, i també sap que mai votaran en contra del PSOE a Madrid, mai ho han fet, fins hi tot quan han anat contra els nostres interessos, i mai ho faran per la senzilla raó de que son el mateix, i què rere la tàctica absurda de treure el PP com el llop que ens vol menjar, ells estan en el mateix bàndol que aquest llop quan es tracta de Catalunya. Respecte Rodalies i finançament no enganyi al personal, no hi ha cap negociació, el que hi ha es la voluntat de l’estat en les dues matèries imposada a Catalunya, i evidentment no pensen renegociar res, ja que ni volen, ni en tenen cap necessitat, i sobretot no estem en una taula d’igual a igual, per tant no ens vulgui vendre sopars de duro.

Realment està perdent una gran oportunitat de no liquidar aquest camí estatutari ja esgotat, i apostar decididament pel dret a decidir com va fer amb una conferència el 2007, i de la qual ja no en queda res. El mateix objectiu de sempre, i a gestionar les engrunes pels segles dels segles amb una vena als ulls, i renovant les excuses per tapar l’evidencia, això si, tot disfressat de gran esperança cap al no res.