ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?AUTONOMIA QUE ENS CAL ES LA DE PORTUGAL

Sense categoria

Un dels  set ponents de les Sagrades escriptures o nyap democràtic sense precedents, anomenat Constitució Espanyola, en Gregorio Peces Barba amb la prepotència i paternalisme espanyol habitual, ens ho deixa molt clar quan ens tracta de possessió sense veu ni vot i triada per circumstàncies de la historia abans que Portugal, i alhora contra el creixement independentista, descarta la recepta habitual de bombardejar Barcelona cada 50 anys. Les reaccions encara han estat més grotesques, i finalment el President continua obstinat que l’emancipació nacional crearia una divisió que no vol, es veu que el dependentisme si que te regulat sense problemes la mateixa divisió que es refereix, tot plegat un capítol trist que hem de tornar a viure.

 

Aquest ex-president del congrés espanyol, i jurista de professió, afiliat al socialisme espanyol, i curiosament nomenat el 2004 alt comissionat pel suport a les víctimes del terrorisme, es va permetre dir en un congres d’advocats espanyols, que a Espanya segurament li hauria anat millor si s’hagués annexionat Portugal i no Catalunya, afegint que no sap quantes vegades s’ha hagut de bombardejar Barcelona, però que aquesta vegada es solucionaria tot sense necessitat de fer-ho, amb referència a l’augment de l’independentisme. Els advocats catalans ofesos es van aixecar i marxar indignats, i persones com el mateix president Mas ja han demanat explicacions. Ens parla de l’aixecament dels catalans en època del Comte Duque de Olivares, i al mateix temps els portuguesos, escollint quedar-se els primers, ja que totes les festes nacionals celebren derrotes. Demana exhibir la bandera constitucional, i amagar la Republicana. Posteriorment, i veient el rebombori  va dir que ens ho fem mirar per la nostra susceptibilitat davant una broma. El president ho ha qualificat de bajanada espectacular, i que es inadmissible expressar-se en aquests termes, al mateix temps, en una entrevista ha seguit defensant el pacte fiscal pel consens amplíssim que te, i rebutjant la independència a curt termini, ja que el poble quedaria dividit per la meitat, i es un gran perill de divisió, considerant el gran objectiu nacional el pacte financer.

 

Realment, es una mostra més del tracte que rebem i afegiria que volem, ja que si no fos així, ja faria temps que haguéssim agafat el camí de llibertat de Portugal, un estat amb hores baixes i greus problemes, però que pren les seves decisions, i que en un moment de la historia va poder assolir la sobirania i el poder de decidir, malauradament Catalunya va ser al contrari, ara bé aguantar personatges indignes i macabres com aquest ja fa basarda, es curiós que sent defensor de les víctimes del terrorisme, que aquestes si que es veu que son sagrades, categoria que les víctimes innocents dels bombardejos de Barcelona no tenen, i no es mereixen. Parla de Catalunya i Portugal, especialment la primera com a possessions espanyoles, amb les quals es pot fer el que es desitgi, evidentment en part es veritat, i la culpa es nostre, i de ningú més, ells sempre han estat igual. Pel que fa a la recepta del bombardeig, no se quin tipus de bromes fan al seu poble, però amb la mort difícilment es pot fer broma, i denota el tarannà d’aquesta rèmora de l’espanyolisme ranci. Es la vella recepta de que amb els catalans tot s’hi val, el menyspreu es el tracte preferit dels espanyols amb les seves víctimes, i la sensació de que es el nostre destí sense remei, no vull imaginar-me unes declaracions com aquestes a la inversa, el món ja estaria de cap per avall, i el catalanet de torn que hagués gosat li faltaria temps per demanar perdó etern, i a mes flagel·lat des de dins de la mateixa Catalunya, es el que tenim.

 

El president sembla no conegui el tracte que tenim, i mostra indignació pel que es el pa de cada dia dins l’estat espanyol, i segueix rebutjant l’estat propi amb una excusa que ja no s’aguanta per enlloc, com es la divisió, i segueix defensant l’aposta meravellosa del frau impossible del pacte fiscal, i no una cosa que tant sols depèn de nosaltres, i que com qualsevol votació generarà diversitat de criteris,que no vol dir divisió, d’altra manera, i suposant una majoria favorable com marquen les enquestes per l’estat propi, que una minoria s’imposi a una majoria es lícit, però a l’inrevés no, curiosa manera d’entendre la democràcia, i curiosa manera de no voler convertir les nostres festes per celebrar derrotes, en victòries,  quin país que tenim.

 

 

 

 

  1. Bones,
    davant de l’actitud de l’Artur Mas i CIU, suposo que la banca i patronal catalanes els tenen ben agafats pels dallonses, per a que no agafin perillosos camins d’aventures independentistes, que puguin alterar els seus negocis particulars. Es igual si Catalunya està escanyada economicament i escarnida políticament. Veritablement fa fàstics tenir que aguantar això. No m’estranyaria res que també tinnguésssin un pacte polític secret amb l’espanyolisme, per fer de tap al creixent independentisme català. Ja ho veurem.
    Salutacions.

  2. Bona nit Albert, en tot aquest espectacle trobo a faltar la reacció portuguesa. Crec que també haurien de reaccionar i dir prou a la sobervia espanyola, però sempre han fet cas omís a allò que ve de Madrid. Suposo que per aquella dita que diu que no hi ha major despreci que la ignorància…

    En aquest sentit, els catalans hauriem de construir nous ponts amb Portugal i recollir el seu suport pel nostre objectiu (Una nació molt lligada a la nostra història).

    Amb un suport de Portugal, ni que fos simbòlic, ja tindriem ressó internacional. Però potser això és demanar massa al catalanet…

    Gabriel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.