LA TRISTA OBRA DE GOVERN
Arran de la decisió del TSJC de suspendre el decret d’ajornament electoral català i mantenir de moment a falta d’entrar al fons del tema la data de 14 de febre, veiem com les forces independentistes i el Govern en particular tornen a posar el crit al cel i posen el victimisme de sempre en primera posició.
Veient ahir el Vicepresident Aragonés amb un posat enfadat i parlant de les bondats del decret avalat pels juristes i sobre la seva prioritat amb la nostra salut em va fer riure per no plorar. De fet si han arribat a aquest punt es pel nyap de decret per justificar les seves misèries polítiques. De fet el Tribunal com avui ens deia per exemple en Bernat Dedeu ha fet el que havia de fer, davant la petició d’un ciutadà que veu vulnerat els seus drets per un acte administratiu, d’entrada aturar el mateix per no crear un mal irreparable i ara demanar al·legacions a les parts per decidir definitivament, crec que democràticament impecable o es que ara tampoc volen que la ciutadania pugui aixecar el dit de tant en tant encara que sigui contra els interessos dels nostres representants.
El desori d’aquest Govern es tant gran que ja no ens sorpren res. Des del gener passat el Govern havia arribat a la seva fi en paraules del President Torra, per simple electoralisme de tots, han deixat passar un any i on sembla que no han treballat les mesures extraordinàries per celebrar unes eleccions en un context extraordinàri, i finalment al·ludint a controvertides raons sanitàries, entenc que parcials, ja que hem escoltat experts que no avalen la nova data de 30 de maig proposada i a sobre justificant tota aquesta comèdia amb un nyap jurídic ja difícil d’explicar i que al final sembla que nomes vulgui estirar el xiclet d’un Govern nefast buscant el millor moment per conservar les cadires.
De fet i com deia avui Vicent Partal, la Generalitat ja no es res, però no per culpa del 155, sinó per la submissió cega dels nostres partits, que han acatat vergonyosament absolutament tot i han deixat buit de poder la nostra institució. Els últims 3 anys tant sols s’han dedicat a això i ara no s’han de sorprendre si no poden ni donar la data dels comicis, de fet els darrers del 21 D de fa 3 anys tampoc ho van fer i els van validar amb la seva participació entusiasta enterrant ja cap engruna de dignitat de la mateixa institució que volien representar.
Per tant i davant la misèria de tots i en especial d’aquells que encara clamen per un diàleg de fum, veure que la Generalitat ja no tornarà a ser res en el Context autonòmic que volen mantenir pels segles dels segles.