LA TRENCADISSA
La major part de partits espanyols equiparan referèndum amb trencar, un concepte curiós i que nomes s’explica per les greus mancances democràtiques de la majoria de partits espanyols. Efectivament la proposat, cal dir innocent de Podemos per resoldre el tema català amb un referèndum i sortint de la línia antidemocràtica de la resta observa moltes curiositats.
En primer lloc, la mateixa formació amb les contradiccions que ha portat la proposta que misteriosament primer no apareixia en el programa electoral i després si. Es podria pensar que a mesura les expectatives de vot han allunyat aquesta formació del poder espanyol la proposta ha pres forma. Tanmateix quan son interrogats per la mateixa en els mitjans molts defensen la proposta inconcretament ignorant la majoria que cal per dur-ho a terme, cosa que ja la fa impossible, i entrant més en detall explicant interrogats pel sentit del seu vot en una hipotètica consulta, que primer s’hauria de veure que es pregunta i com, cosa que ja fa riure per no plorar, el tema es un i nomes un, que coi pensarien preguntar.
En segon lloc, els altres partits cridant a assegurar que mai pactaran amb algú que vol trencar Espanya, suposo haurien de dir vol trencar amb un democràcia de fireta per donar la veu al poble com seria de rebut. En tenim un exemple amb el socialista Rubalcaba que ens diu que Pablo Iglesias no pot optar a president d’un país amb una proposta que trenca el mateix. Diu que vol parlar amb Catalunya i no trencar Espanya, assegurant que a Catalunya, els catalans els enterren amb la senyera i els bategen amb l’estelada.
Veiem clarament com confón escoltar la veu del poble, l’essència de la democràcia amb trencar, una errada doble, primer perquè presuposa un resultat que no sap ningú, i segon per demostrar la por a la base de la democràcia que precisament es donar poder de decisió a la societat per expressar la seva opinió i donar als seus representants el camí, aquests mai poden ser un apart del sistema, malauradament molts s’obliden fàcilment de qui els ha posat on son i quin es la seva funció.
Respecte als batejos amb estelada, te un altre errada al no preguntar-se primer perquè s’ha arribat fins on som ara i analitzar el comportament de l’Estat, clar que això seria demanar massa a uns polítics espanyols representants d’un sisstema que ja va començar malalt i no ha conseguit superar aquesta fase en cap moment.