LA SETMANA DECISIVA: UNA MÉS
Aquesta setmana que encetem i com ens te acostumats el procés, es tornar a etiquetar com a decisiva. Un veto als Pressupostos del Govern poden tenir conseqüències imprevisibles hores d’ara, però cap de bona per l’objectiu que la ciutadania va posar en valor atorgant una majoria independentista al Parlament. Com diu en Salvador Cot, ja hem enviat massa coses a la paperera de la historia i els que no hi podem anar a parar som tots nosaltres, seria la derrota definitiva.
La paperera de la CUP
per Salvador Cot
Els pressupostos d’una autonomia de règim comú no són més que això. En realitat, poca cosa més que procurar mantenir en funcionament els serveis socials i l’estructura de l’administració, tot plegat sota la tutela financera d’un estat abusiu i inflexible. És cert que als pressupostos de la Generalitat -als de 2016 també- sempre hi cap una certa intencionalitat política i alguna inclinació ideològica, però en proporcions homeopàtiques.
Per contra, el manteniment o la destrucció de la majoria independentista al Parlament sí que té un altíssim valor polític. Que els 72 diputats siguin capaços de superar la conjuntura en favor d’una estratègia -pactada i comú- és un missatge de gran potència orientat, d’entrada, a la societat catalana, però també a les institucions de l’estat, a les elits que encara apuntalen el règim del 78 i, fins i tot, a Europa i les instàncies internacionals. Quan es fa política és tramitant els pressupostos i pressionant el Govern, és evident que l’altra opció no mereixerà ni mitja ratlla als llibres d’història.
Els deu diputats de la CUP sabran el que fan i per què no compleixen la seva part del pacte que va enviar Artur Mas a casa seva. Però també decidiran si ells mateixos passaran a la història de les papereres com el més gran contenidor d’ofuscació política.