LA RENOVACIÓ POT GUANYAR PES A ERC
Segons les informacions aparegudes a diversos mitjans els dos sectors d’ERC renovadors estan negociant la seva fusió, cosa que posaria molt nerviosa la direcció.
Efectivament, els contactes entre Esquerra Independentista i Reagrupament per unir les seves forces, crec que seria una bona mesura per intentar reactivar aquest partit, i la opció independentista en general. No ho van fer abans del Congres passat, i els resultats dividits sempre son millors per la oposició o en aquest cas pels sectors oficials d’en Puigcercos i Carod.
L’entesa entre les dos corrents sumaria un 40 % dels vots aconseguits, i superaria individualment als dos sectors oficials, poden influir en tots els congressos comarcals, regionals i finalment la cúpula de la direcció on podria forçar un canvi de rumb en la desorientació actual a favor de tornar amb força no nomes amb paraules sinó amb fets cap a l’inici del procés independentista, amb un llenguatge clar i directe que tornes a sintonitzar amb els milers d’exvotants que acumula aquest partit des de l’inici de la submissió al govern tripartit com a estratègia de partit, i on estant perdent bous i esquelles, quan en realitat les condicions actuals son immillorables per l’independentisme, ja que la opció autonomista sembla finiquitada.
El canvi de cares ajudaria a superar la desafecció actual, i els recanvis haurien d’esforçar-se en posar damunt la taula la creació d’un estat propi com solució a les humiliacions diàries, i el tracte discriminatori rebut constantment en tots els temes, especialment en el finançament.
Definitivament hauria de posar les cartes damunt la taula, i aconseguir un acostament amb CIU amb la base del Dret a Decidir com a condició de govern abans aritmèticament sigui impossible, ja que les famoses línies vermelles no es veuen per cap lloc, i la submissió al PSC es aclaparadora per conservar les cadires del govern a costa de qualsevol ideologia.
En fi retornar la il·lusió de que es possible renovar aquest partit i tornar a ser un motor de la via abans indicada per activar les plataformes sobiranistes, i la gent desencisada de tant de teatre i misèria de la classe política catalana.
Seria un primer pas, i Carretero i Bertran saben que es la seva oportunitat si saben jugar be les cartes, i Catalunya necessita un motor polític que l’arrossegui amb dignitat a treure el cap en el mon.