ALBERT CORTES MONSERRAT

l’Expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, des de les seves vacances a l’Emporda ha tingut una idea, d’aquelles que quan era a Palau feien tremolar a més d’un, aquest cop en forma de manifestació multitudinària reclamant que volem l’Estatut preveient una retallada del TC, i que ja ha rebut el suport d’altres presidents com en Jordi Pujol, Joan Rigol o Heribert Barrera entre d’altres, i líders actuals com l’Artur Mas.

En una carta publicada ens parla de que l’Estatut no ho pot arreglar tot, però que amb el nou model financer pactat, la protesta te més a veure amb l’honor que amb la economia, i repassa l’aprovació del text al Parlament amb un 90% de suport, la retallada a consciència a Les Corts, el referèndum de validació, i ara el capítol final amb la futura retallada del Tribunal Constitucional que troba inacceptable, i ens diu que la resposta seran 200000 persones  manifestant-se a Barcelona reclamant que volen l’Estatut, i convidant a tothom a afegir-s’hi. Parla que es un fill mig bord, però es un fill nostre, i així s’afegeix a altres veus com Felip Puig, Joan Saura , Artur Mas o Joan Puigcercos que opinen que el TC no pot retocar allò que la població ha votat en un referèndum, ja que això seria refer el pacte entre Catalunya i l’Estat.  Per la seva part el PSOE-C segueix defugint un pla B ja que es deu al govern de Madrid, i des del PP català es reclama prudència i serenitat per acatar la sentència.

Crec que una part de la resposta catalana, davant d’aquesta nova humiliació a Catalunya pot ser una gran manifestació de rebuig frontal a aquesta nova mesura antidemocràtica, i amb l’objectiu de convertir-nos definitivament en una regió espanyola sense cap dret, però no sota el lema de la defensa d’aquest Estatut de segona retallat, jo evidentment no hi donaria suport i ho trobaria una hipocresia molt gran. Una vegada esgotades totes les vies d’aquest famós pacte que sempre es parla entre les dues parts, catalana i espanyola, que avui en Lopez Tena en un dels seus articles brillants, demostra que es una de les grans mentides que els polítics d’aquí fan servir per amagar la seva incapacitat i covardia, ja que des de la part espanyola ens consideren una part d’ells, i per tant el tot no pot pactar amb una part, i ja es hora de que els catalans assumeixin que l’estat espanyol no es considera part ni considera cap part per pactar res als catalans, i que simplement volen deixar clar amb aquesta sentencia que la Constitució es la norma indivisible, i l’Estatut es una simple norma orientativa que una vegada retocada per aprovar-la per fins electorals, els dos partits PSOE i PP, i el seu tribunal fet a la seva mida acabaran la feina que tenen pendent sense contemplacions.

Aquesta crua realitat no es pot defensar en una manifestació, el que cal es dir prou, i amb una capçalera que poses volem un estat propi, l’honor de que ens parla en Maragall si que es defensaria, i demostraria que no volem ser mes còmplices d’aquest gran engany i estafa anomenat autonomia amb Estatut inclòs, què utilitzant termes del President Montilla es una via inviable i sense cap sortida.

Se’ns dubte reclamar l’Estatut desprès d’una  nova retallada totalment inacceptable, i d’una legalitat espanyola que no te la més mínima credibilitat es reafirmar aquesta espècie de relació insistent de submissió, que degut a la poca talla dels nostres polítics i les relacions interessades amb l’estat ens han portat fins a la situació actual de carreró sense sortida.  Prou mediocritats i ara toca fer un acte de sobirania.