ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA PARODIA DEMOCRÀTICA

Passen coses molt greus en aquest Estat anomenat Espanya i que sembla que la población va digerint amb normalitat , quan de fet en altres Estats amb coses semblants provocarien grans escarafalls i rebuig.

Efectivament, el decret digital del Govern socialista que permetrà tancar internet sense filtre judicial es una prova més de la deriva d’un Estat que en aquest aspecte per exemple es podria assemblar a la Xina amb webs vetades i total control digital, cosa que sempre es presenta com a dictatorial. Alhora veiem com Sanchez ens diu que prohibirà referèndums per llei en el codi penal, es a dir la base de qualsevol democràcia totalment sota control de l’Estat i al marge dels ciutadans.
De totes maneres com si això no fos poc, ens diuen que la Fiscalia Judicial es manada per l’executiu sense rubor i la vicepresidenta davant les critiques ho arregla dient que es un òrgan judicial però no ho es tot en una mateixa frase. Es a dir la separació de poders per si algú en tenia algún dubte salta pels aires sense fre i amb publicitat.

Això nomes son algunes de les coses que hem vist últimament, però evidentment podríem fer una llarga llista de regressions cap al passat i cap altres règims.

El problema es que amb el repte català damunt la taula, les costures de l’Estat han explotat i mostrat la seva autèntica versió, aquella que deixa al descobert la falsa transició del 78 i les bases d’un Estat ancorades en el franquisme i sense cap canvi que no sigui estètic en el seu interior. Uns partits hereus del règim controlats per les empreses de l’IBEX, aquelles que ja portaven les regnes a la Dictadura i uns poders corruptes que es protegeixen entre si, per benefici dels mateixos.

La pregunta es per la gent, aquesta sembla que en bona part ha caigut en la feina del sistema per dirigir les seves mirades cap altres preocupacions i no qüestionar res que no interessi. Mentrestant la dissidència cada cop es més perseguida i vigilada. Veiem com el grup Manel ara es acusat per un gag d’un programa d’humor on una cançó seva era la base del mateix amb actors de protagonistes amb un deliri més de la deriva espanyola.

Es la parodia democràtica que ara ens demana el vot per seguir validant el sistema.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.