LA OPORTUNITAT DE MAS I ELS MALS NEGOCIS
Efectivament, el president viatja en aquesta cimera on entre altres el primer ministre holandès o el viceprimer ministre britànic escoltaran les seves paraules, aquest exposarà el control català del dèficit públic, i la demostració de que Catalunya actua amb responsabilitat, alhora la explicarà la proposta de pacte fiscal per recaptar tots els impostos com necessitat per activar l’economia catalana, i estirar l’economia espanyola, subratllant la solidaritat catalana en relació als incompliments sistemàtics del govern espanyol. Es l’unica comunitat no estat convidada, i amb un PIB tant gran com Finlàndia o Portugal, i gran consideració a Europa. Per altra banda a Gal·les, el partit independentista Playd Cymru, desprès de la patacada electoral del mes de maig passat busca un nou líder, de fet va passar de segona força amb coalició amb els laboristes al govern a ser superada inclús pels conservadors. De fet en el govern va gestionar la seva part de poder amb la promesa, que la feina diària portaria a l’estat propi, però la realitat va ser molt diferent, i en la campanya els seus socis van quedar a un pas de la majoria absoluta, i amb critiques en campanya a la formació independentista, que ara es troba en un carreró sense sortida.
El president te una gran oportunitat per portar la nostra causa amb els líders europeus, i demostrar davant d’ells la nostra determinació per esdevenir un estat, exposant els nostres greuges i arguments sobrats i les sortides que tenim, amb l’estat propi com a solució definitiva. Malauradament deixarà escapar un altre tren que no passa sovint, ja que la nostra veu a Europa es pràcticament invisible, cosa que s’accentua amb la disminució de les nostres ambaixades pel món a petició dels populars, una espècie de gol en pròpia porteria inadmissible. Els explicarà com ens apliquem amb les retallades del nostre estat del benestar per complir amb uns números fent-ho compatible amb un robatori escandalós de les nostres arques, i uns incompliments de les lleis constants de l’Estat espanyol, i amb la solució del pacte fiscal, per cert suposo que explicarà la resposta per la part que l’ha de validar en forma negativa mil i un cops, cosa que tot en conjunt farà pensar a aquests líders europeus que som uns passerells o pitjor uns beneits o mesells que no mereixem massa cosa més que el que tenim. Qui no vol assumir responsabilitats, i simplement vol sobreviure en un sistema que no controla, el que es respecte no en provoca massa, i pot arribar a la paranoia quan explica que vol recaptar tots els impostos, i precisament qui li ha de concedir ja li ha dit no, i a més reduirà el seu finançament, i ara controlarà el seu pressupost, tot això sense plantejar un pla B anomenat independència per sortir d’aquest atzucac, pot convertir una oportunitat en una rialla dissimulada per la nostra covardia i submissió sense mesura. Per altra banda a Gal·les, i tal com va succeir amb Esquerra i el PSOE-C en el tripartit, es confirma la teoria, que quan un partit independentista desvia el seu camí per tocar poder en un govern, amb la gestió simple per bandera, i al costat del nacionalisme en aquest cas socialisme del nacionalisme espanyol o britànic posat els cas, el resultat es que la traïció als objectius, i un afany de poder sense sentit acaben sent un mal negoci, i els votants, en aquest cas exigents acaben donant l’esquena al partit. Esperem que sigui una lliçó que hagin aprés definitivament tots plegats.