LA MESQUINESA ESPANYOLA
La nova bufetada europea del Consell d’Europa que insta a Espanya considerar l’indult o excarceració dels presos polítics pel seu paper en el referèndum, igualment abandonar els procediments d’extradició dels polítics residents a l’estranger explicant que no es pot demanar renunciar a les idees per aconseguir beneficis a la presó.
Aquest nou misil a la línia de flotació espanyola, bé acompanyat del retorn de la immunitat al President Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí provisionalment alhora que es resol definitivament el tema.
Ja sabem que l’Estat espanyol increïblement no fa cas a les resolucions europees i sembla que el seu desprestigi va augmentant a pas de gegant, el seu descrèdit democràtic es un fet i ja figura junt a Turquia amb la vulneració sistemàtica dels drets humans per la seva resolució amb la causa catalana.
La resposta espanyola segueix al seu aire, si per una part el sistema pretén blindar-se amb uns indults de fireta i reversibles als presos, amb una Taula de diàleg de fum sense cap intenció de parlar de la resolució del conflicte per seguir blanquejant un Estat autoritari i antidemocràtic en plena Unió Europea, ara també segueix el seu relat de fantasia tractant les institucions i la mateixa societat espanyola en autèntics estúpids. Diuen que parteix d’un prejudici que contamina tot el text com es que els líders del procés van ser jutjats per expressar les seves idees en l’exercici del seus càrrecs. De fet no en te prou i diu que l’informe avala l’actuació espanyola i reconeix que aquests polítics van actuar al marge de la Constitució i de la legalitat. Dient clarament que la justícia va ser la d’un Estat de de dret, on l’idea independentista no pot obrir cap causa penal.
Realment miserable aquesta reacció, tergiversant el que diu el Consell d’Europa que al final no tant sols no els diu que han vulnerat tots els drets, sinó que es veu els lloa per ser una democràcia consolidada com els agrada dir. Trist paper de la Unió que si no es capaç de fer complir les seves resolucions als seus estats membres que son recordo de rang superior, hauria de plantejar o expulsar l’esmentat Estat o simplement deixar aquesta Unió en res. Pel que fa la mateixa ciutadania espanyola, potser tampoc es mereix ser tractada com un imbècil per unes estructures d’Estat ancorades en el passat i que no volen evolucionar mantenint aquesta farsa que fora les fronteres ja grinyola per tots els costats.
Una mesquinesa sense límit que la causa catalana ha fet sortir amb tota la virulència i claredat.