LA FARSA DE LA LLENGUA
Veient ahir el documental de TV3 sobre el cas de la petició d’oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea, va quedar molt clar que molts dels protagonistes explicaven un conte que provoca vergonya aliena i vol amagar la realitat.
Efectivament, com es natural, no dubto que hi hagi gent amb tota la bona fe i molta feina darrera com Plataforma per la Llengua, Òmnium o alguns representants catalans en les cambres europees, però malauradament la hipocresia i falsedat de la resta fan que tot quedi tacat. El representant espanyol del PSOE sense cap ganes, igual que el seu partit es va veure obligar a presentar una proposta que no es creia. Curiosament a la penultima reunió no hi havia problemes per arribar a la votació final i a la darrera oportunitat ho van descartar, molt curiós. Van presentar uns informes sense traducció a l’anglès que ningú es creu que fossin un oblit evidentment. Escoltavem veus d’altres Estats preocupats pels costos d’incorporar Català, Gallec i basc, i més enllà que de declaracions seves ens diguessin que serien a carrec de l’Estat espanyol no van ser capaços de posar negre sobre blanc amb un document per aclarir-ho i així veiem sorprenentment com al final de la presidència espanyola de la Unió encara hi havia Estats preguntant per aquesta qüestió. Veiem també els hooligans de Ciudadanos o PP amb absolutes barbaritats sobre que era un tema polític quan son ells principalment que han fet de la seva batalla contra llengua catalana la seva manera de fer política fins hi tot en Jordi Cañas questionva que era igual que ho parlessin 10 milions de persones o 4 en un nou deliri d’aquest personatge. En un moment donat veiem Miriam Nogueras advertint que si ells no compleixen, referint-se al PSOE, nosaltres tampoc i els seus 7 vots deixaran d’estar a disposició, quan hem vist com ha anat la votació dels primers decrets del Govern de Sanchez i que a canvi de res han estat votats. Els incompliments ja son el pa de cada dia i no veiem que aquestes amenaces de fireta es posin en marxa.
Ha passat una oportunitat d’or per la llengua amb la presidència espanyola i com era d’esperar ha volat amb un Estat que no vol aquesta llengua i uns partits catalans còmplices per seguir aquesta mentida. De fet una frase en el documentat desemmascarava la realitat “Un Estat quan entra a la Unió Europea ja porta la seva llengua sota el braç sigui 1,1000 o 1 milio de parlants”, per tant aquest és el camí únic, ser un Estat, tota la resta és perdre el temps i voler seguir un engany que ja fa massa que dura.
La farsa de la llengua.