LA DOCTRINA SERRET
La condemna del TSJC d’un any d’inhabilitació a la Consellera per l’1 d’octubre, és un pas més del que la Consellera Ponsatí va batejar com la doctrina Serret i demostra i aclareix algunes coses.
De fet Serret va acordar el seu retorn de l’exili amb el Tribunal Suprem, com va fer Anna Gabriel, i com sempre he dit respectant les seves decisions personals, nomes faltari. Per la lluita col·lectiva no son cap exemple ja que com es pot comprovar mai hi haurà justícia a l’Estat com es pot comprovar amb aquesta inhabilitació per posar unes urnes a la ciutadania i fer triomfar la democràcia, això com diu la mateixa Serret mai pot ser un delicte i a més influeix amb la resta de persones en la mateixa situació i que no prenen aquest camí. Acceptar l’autoritat judicial espanyola tal com van fer els presos polítics o les dues exiliades que han tornat es donar legalitat i validesa a un Estat corrupte i fer anar en orris qualsevol denúncia posterior sobre les actuacions espanyoles. Una cosa porta l’altra.
Es inevitable fer comparacions amb la manera de procedir de Ponsatí, i respectant com he dit les decisions personals, si mirem pel nostre procés cap a la independència en global, evidentment son la nit i el dia. Una es coherent, guarda la dignitat i dona un missatge a tothom de greuge no resolt i de lluita que continua, i l’altre de claudicació, de problema resolt, d’assumpció de culpabilitat i de fer-se perdonar que evidentment ens deixa en una situació delicada.
El victimisme ara de Serret, crec que forma part d’aquesta comèdia. Ja que demanant perdó pel que ha fet, pactant amb l’agressor, tornant a un Govern que com es va veure recentment viatja sempre sota la tutel·la espanyola i sota un exemple gràfic de bandera espanyola gran i una catalana petita i submissa, quan fa 5 anys formava part d’un Govern que va aprovar les lleis per la independència i va organitzar un referèndum dona un descredit total. Apart la raó de l’exili era continuar la lluita fora de les grapes espanyoles i no un retorn per la porta del darrera.
Com va dir Ponsatí, la doctrina Serret no ens ha fet cap favor com a país. Ha prioritzat la seva carrera política que ara es veurà interrompuda per davant d’un objectiu de país pel qual va ser escollida i això sol ja l’invalida per representar a ningú que no sigui ella mateixa.
Es la doctrina Serret.