LA DETERMINACIÓ I EL DESCREDIT
Aquest cap de setmana veiem dos moments més cabdals en el procés que vivim. Per una part la reunió dels partits pro consulta que finalment acorden seguir endavant amb la Consulta i fer el possible per la votació del 9 N. De fet ja veiem com la campanya suspesa es torna a emetre amb un format diferent i que deixa en evidència l’Estat espanyol. Per l’altre el món local donant suport en forma de més de 800 alcaldes a la consulta i cridant majoritàriament independència al costat del President.
Apart de la unitat, astucia i intel·ligència per portar el nostre procès democràtic endavant dins un sistema d’un Estat que com hem comprovat en te ben poc de democràtic i amb una clara fobia a tot el que siguin urnes i decisions de la gent, cal gestos d’autoestima i de cara a la galeria, unes imatges que impactin fora de les nostres fronteres, i en aquest cas crec s’ha aconseguit amb escreix.
A l’altra costat, veiem com el President espanyol assumint clarament la funció de la justícia parla de la decisió del TC que es veu ja ha declarat il·legal la Consulta, quan simplement l’ha admès a tràmit i s’ha suspés cautelarment. Una prova més del tarannà del Govern espanyol que no enten de separació de poders i els assumeix tots, donant a entendre de que parlem quan esmentem el TC, i que de cap manera pot decidir el nostre futur.
El ministre interior Fernandez Diaz, segueix parlant de violació de lleis i de referèndum, es curiós que ahir mateix fos detingut un seguidor del Joventut de Badalona per portar una estelada en el partit a Saragossa, i ens parli de violència amb les lleis en aquesta mena d’estat d’excepció que propugna, alhora segueix mentint amb la paraula referèndum, quan sap perfectament que es una consulta. La mentida al poder.
En definitiva, cal seguir d’una manera o d’un altra ja que aquest Estat sempre serà un tap per la democràcia per molt que ajornem les decisions.