LA BOMBOLLA DELS PARTITS
Un espectacle sense límits el que protagonitzen els nostres partits, cada cop més allunyats de la ciutadania. Una bombolla política infumable i denigrant que potser la societat catalana haurà d’aturar més d’hora que tard.
Pedro Sanchez al costat dels dirigents catalans sembla un gran estadista i que internacionalment farà valdre aquests fets per imposar el seu relat davant les misèries catalanes. Ahir Junts va proposar els membres de la Taula amb Turull i Sanchez entre els assistents i això va ser vetat pel President i afirmat clarament que si no hi havia canvis i no presentaven membres del Govern nomes hi aniria la part d’Esquerra, mesura per cert secundada pel Govern espanyol amb entusiasme. Finalment Junts no ha cedit i les acusacions i retrets mutus son la prèvia d’una Taula fake i miserable on tots saben que l’embolcall es un i el contingut real un altre.
Es bastant aclaridor quan fa un any en la primera reunió de la mateixa sense cap tipus de resultat la part catalana presentava membres dels dos partits que no formaven part del Govern Torra, i ara sembla que les condicions han canviat no se sap perquè, de fet es parla d’un acord com a referència on curiosament posa que els membres seran nomenats pel Govern, no que hagin de ser del Govern, tota una paranoia sense fre. De fet Sanchez evidentment no es pot fer la foto amb dos presos polítics indultats, i si ens fixem a marcat la data, condicions, composició i diria que resultats amb l’acatament en aquest cas d’Esquerra i el seu President que amb la seva política de submissió total es conformen com sigui amb la foto i a canvi aprovaran els pressupostos.
Un desgavell fàcilment desmuntable, ja que si els temes fossin pactar el dret a l’autodeterminació o referèndum i l’ammistia entre 2 Governs, la lògica indica que hi hauria membres tècnics de Justícia, econòmics i un mediador que certifiques els acords com en tots els processos similars. Res de tot això ho trobarem amb aquesta taula amb membres com el Ministre de Cultura i Esports Miquel Iceta que donen idea del relat autèntic de la Taula.
Aquest drama d’enganys dels nostres partits poden seguir les seves batalletes pels segles dels segles, però la ciutadania catalana es mereix un mínim respecte i sobretot sentir-se representada, cosa que ara ha quedat orfe, i potser s’hauria de començar a exigir acabar amb tanta misèria política que com es va veure a la Manifestació de la Diada viuen en la seva bombolla.