ALBERT CORTES MONSERRAT

El món mostra les seves misèries cada dia i s’esforça per superar els seus nivells de barbàrie i deshumanització sense mesura. Les imatges de les 21 persones executades a les platges de Libia se sumen a moltes de les que ja hem vist els últims mesos amb el botxí i la seva víctima vestida de taronja i saben que serà decapitada sense remei, per no parlar del pilot jordà cremat dins una gabia com un espectacle públic. Tot plegat una vergonya per la raça humana que diuen es el esser intel·ligent del planeta.

La meva visió pot ser des de fora ja que soc ateu i per tant no em vinculo espiritualment amb cap sentiment religios, encara que si amb uns valors humans com l’amistat, la solidaritat, la pau i molts més que son un codi de conducta crec apropiat per la nostra convivència com essers humans. La pregunta es que pot portar a una persona a cometre aquests assessinats sense fi i sense cap justificació. Em podeu dir la religió, però em nego a creure que cap moviment espiritual ordeni aquest horror com a fet normal i ho ampari amb un premi en forma de paradís terrenal.

Res a veure amb l’Islam, el catolicisme, el budisme o qualsevol altra fe espiritual. Sí així fos seria una simple xarxa criminal i no una fe interior que crec no es pot imposar ni dirigir. Aquesta revolta sagnant d’una part del món contra la resta del planeta te moltes altrs claus, i segur que n’hi ha que en treuen profit, perquè en el fons aquests incitadors a la violència i com sempre passa no estan a primera línia de foc, i si manipulant milers de persones que moren cada dia per uns ideals promesos, molts d’ells amb vides desesperades, desestructurades o sense un futur clar, com poden ser els voluntaris que surten d’Europa cap allà.

Es una gran dictadura amb el lema amb mi o contra mi, i això es molt perillós i amenaça en expandir-se creuant el continent, de fet Libia i Itàlia no estan tant lluny i ja hem vist que el respecte a la vida humana no es cap inconvenient per les seves accions. Segurament les accions d’Occident han ajudat a aquest caldo de cultiu i per tant una bona part de responsabilitat podria derivar per aquí, però el cert es que hem arribat al punt que una simple caricatura pot ser objecte de signar la pena de mort, i això atempta contra la mateixa evolució de la humanitat i la més sagrada existència en el planeta.

Quan els afers espirituals agafen les regnes per davant dels afers reals o ètics les conseqüències poden ser imprevisibles i haurem demostrat que la raça humana ha perdut un altre cop.