ALBERT CORTES MONSERRAT

En una entrevista al diari El Mundo, el president del millor Barça de la historia, Joan Laporta, ha assegurat que li sedueix presentar-se a les properes eleccions amb un partit nou, encara que no ho te decidit en ferm, descarta ERC i CIU, i de Reagrupament ens diu que li agradaria més un partit propi, obert a qualsevol partit o plataforma que vulgui que Catalunya necessita un estat propi.

Es dona un marge fins la Setmana Santa per definir-se, i diu que esta estudiant a fons el panorama polític català, i no sap si Catalunya vol un líder o un màrtir, ell es decanta pel primer, i li sembla atractiva la aspiració nacional d’aconseguir la llibertat del seu país, i on compta amb més d’un milió de catalans que creu pensa com ell, en fe una revolució pacifica, democràtica i responsable cap a l’estat propi, i confessa que moltes vegades ha tingut la sensació de que nomes el Barça lluitava per la llibertat d’aquest poble, negant que hagi utilitzat el club per la seva promoció personal, sinó que simplement ha fet país.

Les reaccions han esta variades, el PSOE-C en boca de Miquel Iceta, li ha donat la benvinguda amb ironia, i com ha publicat en el seu bloc personal, els propers comicis son la via de l’estatut o les falses dreceres com diu en Montilla, altrament dit Independència, ERC ens diu que pretén acumular forces per arrossega CIU i socialistes cap al dret a decidir, criticant els anuncis d’en Mas en aquesta matèria, d’altra banda diuen que no necessiten ni redemptors ni màrtirs en referència a Laporta, sinó gent que es dediqui a la política pel bé general. Per part de CIU diuen que el país necessita apostes solides, PP critica la seva utilització del Barça, Ciudadanos titlla les seves formes de feixistes, i fanfarrones, i ICV li sap greu que Laporta sigui el personatge amb més projecció publica, i no empresaris o líders sindicals.

Realment crec que personatges amb el carisma i projecció actual de Joan Laporta, fan por als partits d’ordre establert, ja què no anem sobrats de persones així, i què amb les seves errades  i encerts ha projectat el Barça al primer lloc del futbol mundial, i alhora exportant el seu catalanisme com no pot ser d’un altra manera pels seus orígens i la seva historia, com qualsevol altre club de projecció semblant en el món exporta la seva identitat sense problemes, i nosaltres no hauríem de ser diferents, cosa que no treu simpatitzants de totes les maneres de pensar possibles, son temes diferents. Dit això, personalment crec que cal, i més per l’independentisme en general que es presenti a les properes eleccions, be formant part de Reagrupament, o be amb un nou partit sota el paraigües de Sumem Independència per conformar una mena d’aliança electoral per l’estat propi prou potent per canviar radicalment el panorama del Parlament.  La seva projecció portada pel seu càrrec, ha de ser aprofitada per la causa en aquests moments crucials per damunt d’episodis del seu mandat blaugrana poc afortunats.

Pel que fa a les reaccions, que CIU ens parli que el país necessita apostes sòlides, i ERC de ser prou forts per arrossegar CIU i PSOE-C al dret a decidir amb gent per fer política pel bé comú, francament demostra  el tarannà d’aquests partits.  Apostes sòlides per portar-nos on estem ara, no crec que tinguin massa solidesa, i intentar arrossegar els socialistes al dret a decidir quan precisament plantegen les eleccions com Estatut o dret a decidir esta fora de tota lògica, i demostra la desorientació d’aquests partits, què no saben com aturar l’opció de l’estat propi, què veuen amb desconfiança com va creixent cada dia i els ha agafat amb el peu canviat.  Curiós que ICV reclami que els personatges amb mes projecció siguin empresaris o líders sindicals, quan molts d’aquests mai han mogut on dit per l’autogovern de Catalunya i el seu futur, recordo la manifestació a favor de la gestió de les infraestructures i la seva absència. Les desqualificacions de PP i Cs venen donades per la seva temença als resultats sobiranistes en les properes eleccions, res més.

En definitiva, espero faci el pas, i sigui un element més favorable, sobretot de cara als mitjans de comunicació, què intentaran silenciar el màxim l’opció per la independència.