IGLESIAS: DIR I FER DIFERENTS
Les declaracions de Pablo Iglesias posant l’exili dels Repúblicans espanyols amb igualtat amb Carles Puigdemont, i la convicció de que els presos polítics haurien de ser lliures i a primera línia política per resoldre precisament un problema polític en un Estat amb clars components feixistes portaran cua.
De fet ja hem vist com líders de VOX, Populars, Ciudadanos i PSOE han mostrat el seu desacord i ofensa per les paraules d’Iglesias. Des de Lorena Roldan, Albert Rivera, Ines Arrimadas a Eva Granados han demanat respecte per l’Estat de dret espanyol i la falta de veritat del líder de Podemos.
De fet parlem del Régim del 78 aquell que defensa una Transició inexistent que ha fet perdurar i enquistar les estructures franquistes dins l’Estat espanyol, aquell que defensa una monarquia corrupte i posada a dit pel Dictador mirant cap un altre costat amb el cas flagrant del Rei emèrit i aquella que defensa un Estat de dret antidemocràtic i una justícia que ja des d’Europa se’ls ha recordat que es un perills pels drets dels ciutadans. Tot això amb ells no els importa i el seu nacionalisme cec i defensa del sistema pervers espanyol amb una cortina de fum anomenada democràcia on es senten molt a gust i en son ferms col·laboradors.
Pel que fa Iglesias, es curiós que forma Govern de coalició a Espanya amb un d’aquests partits que curiosament no està dacord amb les seves paraules i que recentment ha votat en contra d’investigar una monarca corrupte, per tant en sigui plenament còmplice amb l’excusa de no donar a la dreta el gust de trencar un Govern teòric d’esquerres però que es comporta igual que un de dretes. Alhora per marcar perfil propi, de tant fer les declaracions que correspondrien a un partit d’esquerres engolit per un ancorat cap a la dreta rància com el PSOE, defensor del 155, instigador de la repressió contra Catalunya, i allunyat de qualsevol comportament democràtic per un conflicte polític com Catalunya.
De fet hem vist com aquesta suposada esquerra pura de Podemos ha navegat entre dos aigües i no ha donat suport explicit al dret a l’autodeterminació i en concret al de Catalunya. S’ha convertit en una nova eina del Règim del 78 per legitimar-lo, per molt bones intencions que Iglesias de tant en tant exhibeixi en platos de televisió bàsicament per fer veure una mica de perfil propi, que llastimosament han perdut del tot engolits per la teranyina del socialisme de fireta espanyol.
Iglesias veu que en aquest Estat, podia seguir fidel als seus ideals o nedar i guardar la roba per una quota de poder. Ha triat la segona.