FERRAN FALCÓ I LA CREDIBILITAT SOTA MÍNIMS
Les amenaces del líder de CIU a Badalona, amenaçant que un vot favorable a la sentència sobre la immersió lingüística recent per part popular, acabarien amb una moció de censura, han estat rectificades amb rapidesa, un cop haver constatat el vot positiu a la imposició del castellà com a llengua vehicular d’Albiol, i els seus regidors en el ple de l’ajuntament badaloní. Es el clar exemple de la indignitat dels nostres polítics, i aquest doble discurs convergent del si però no o el potser, tot barrejat a la mateixa panera sense cap escrúpol, i desprès alguns es pregunten per la desafecció ciutadana.
El cap convergent a la ciutat badalonina, va avisar a Albiol que si votava en contra de la moció de suport a la immersió lingüística, presentaria directament una moció de censura, que cas de ser votada per tots els grups de l’oposició, acabaria amb el mandat popular actual, recordo que aquest alcalde va treure el terme nacional dels cartells de la diada, va mantenir la bandera espanyola a l’ajuntament, i va suspendre els actes oficials de la Diada unilateralment, doncs be, la moció ha estat aprovada malgrat els vots contraris populars, i la reacció ha estat rebaixar el to, i posar noves condicions per l’amenaça, com una hipotètica campanya contra el català a la ciutat, es més, considera Falcó que no hi ha motius per la moció de censura, ja que com deia no ha fet res a favor ni en contra amb la llengua catalana, i encara gairebé dona les gracies a Albiol ,ja que la seva actitud va fer participar més a la població per la Diada.
Realment, el descrèdit i pèrdua de dignitat dels nostres politics, es una xacra que afecta tota la societat, i la nostra confiança com a poble, ningú entén sinó es per interessos de partit, com un representant del poble com Ferran Falcó, i tal com ha dit el seu partit, veu com un partit popular crescut creua totes les línies contra la nostra identitat, burla la llei el dia de la Diada, i actua com si això fos una república bananera on tot s’hi val, i ara voti en contra de la immersió lingüística com si tal cosa i sense cap cost, amb total gratuïtat, i les amenaces es converteixin amb dissimul, amb rectificacions i excuses, que res tenen a veure, com futures campanyes contra la llengua que ningú ha vist, i encara donant les gracies pels favors prestats a l’actitud xenòfoba d’Albiol, que ha provocat la reacció de la gent. Es vertaderament indignant com de cara a la galeria, i amb un context concret es pot dir una cosa, i fer-se el defensor de tots els valors de catalanitat, i alhora de la veritat tancar-los al calaix, i posar els interessos del partidet pertinent per davant del país, i permetent primer la governabilitat d’aquest partit, quan a la seva mà, estava impedir-ho ja d’entrada, ja que una cosa es respectar el partit majoritari, cosa licita en una democràcia, però si aquest ha obtingut aquesta victòria per la via del populisme i la xenofòbia, i un clar to anticatalà, la cosa ja canvia. Ara vulnerar la llei i voler la fi de la nostra llengua, no es motiu per posar-hi final, amb una actitud que fuig de qualsevol valor, i demostra la mesquinesa d’aquests representants, que no son dignes de la confiança de la població, que per altra banda augmenta en desafecció, per la pèrdua de valors de qui se suposa ha de ser un exemple per conservar-los i reivindicar-los.
Aquests moviments de CIU, sota la meva opinió volen jugar una equidistància que no s’aguanta per enlloc, i que tard o d’hora portarà conseqüències electorals, no es pot donar aire a qui no respecte els mínims essencials de la nostra identitat, i en aquest cas el tripartit format per PSOE-C, PP i Ciudadanos son un front nacionalista espanyol dins el nostre territori, al qual s’ha de restar qualsevol quota de poder que tard o d’hora serà utilitzat en la nostra contra. Cal deixar de ser i no ser, i analitzant la tàctica mediocre pel benefici propi sacrificant el conjunt, cal aquest canvi de mentalitat, sinó difícilment sortirem del sotrac on ens trobem, i la culpa, malauradament nomes serà nostra.