ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ETAPA IDENTITÀRIA

Segueix el relat que com sabem és molt important, i qui el domina te moltes cartes guanyadores a les seves mans. El Ministre de Presidència espanyol ha tornat a insistir en superar l’etapa identitària i centrar els esforços amb les coses que sempre diuen preocupen als ciutadans.

Efectivament, el proper 2 d’agost es reuneix la bilateral i insisteixen en parlar del que anomenen problemes dels catalans i dient que el procés sobiranista s’està acabant i s’inicia una època de buscar solucions. Posen els temes de sempre damunt la taula, Rodalies, infraestructures, beques, la llengua com a vehicle de riquesa cultural i altres temes del dia a dia. Defensa que els indults facilitaran les coses i vol parlar dels temes que ens poden apropar i arraconar els diametralment oposats que com exemple el Referèndum que reclama la part catalana i que ha reiterat la seva negativa, ja que els acords han d’estar a la Constitució i la Llei. Les votacions si son per fracturar la societat catalana son un mal camí.

Un relat interessat i que sembla la Generalitat i el seu Govern des del 155 avalen amb la seva gestió. En primer lloc es propi dels Estats autoritaris decidir que preocupa i que no als ciutadans, ja que naturalment no tenen ni veu ni vot. Per altra banda ningú pot questionar que ens preocupen a tots els temes del dia a dia però saben ben bé que aquest no es el tema. Alhora temes com infraestructures o rodalies son temes enquistats des de fa 40 anys i per tant no tenen cap credibilitat per voler resoldre just ara quan no han complert mai. El mateix amb la llengua atacada per terra, mar i aire i la seva preocupació per tant no es creible quan l’historial es esborrar-la del mapa des de sempre en benefici de la llengua castellana, única protegida si es que li cal.

Per altra banda parlar en una negociació del que et pots posar dacord i deixar fora els temes oposats es una estafa i una falta de sentit del que es una negociació. Esclar que amb el concepte que una votació fractura la societat es pot entendre el nul tarannà democràtic d’aquesta gent.

De fet parlar de temes identitaris, els que nomes viuen per la unitat del territori, la bandera i els símbols, es de riure. El nacionalisme identitari més potent no hi ha dubte que es l’espanyol, per tant prou de cinisme que aquí no s’ha superat cap etapa, la societat segueix al seu lloc i no ha marxat ni oblidarà fàcilment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.