ALBERT CORTES MONSERRAT

Al Telediario de Televisión Española del dilluns es va produir un fet que es un bon exemple del pensament espanyol sobre nosaltres, i que amb la nostra actitud ens entestem a  contradir.

El locutor d’esports Jesus Alvarez, en la seva intervenció sobre la jornada futbolera del cap de setmana, va deixar anar que va ser dolenta pels equips espanyols, quan es referia als partits del Barça i de l’Espanyol, i es va quedar tant ample, avui ha utilitzat el recurs de dir que va ser un lapsus però se’ns dubte el subconscient va dir el que realment creia.

Encara recordo quan la presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre amb motiu del trasllat d’una seu central d’una gran empresa de Madrid a Barcelona, va afirmar que el que li sabia greu es que s’instal·lés fora del territori nacional.

Un tercer exemple actual son les paraules de l’escriptor i periodista Cesar Vidal en una tertúlia a la Cope, va criticar la petició del parlament  de demanar l’anulació del judici del President Companys, afirmant que va fer carrera defenen els terroristes, i reblant el clau dient que el nacionalisme basc i català mai hagués sobreviscut sense recolzar-se amb ETA, i ja amb paraules delirants que el nou estatut converteix la resta d’Espanya en una colònia al servei dels nacionalistes.

Son bones proves per comprovar el tarannà clar i contundent de l’Estat pel que fa a Catalunya, podem ser una colònia amb l’espoli econòmic que això suposa, i el menyspreu a la nostra cultura i llengua, però sempre amb la convicció de que serem ciutadans de segona, i amb mes deures i menys drets que la resta de l’Estat.

Davant d’això encara hi ha catalans que no en tenen prou, i amb un acte de sadomasoquisme extrem anhela ser espanyol, i segueix inventant formules impossibles com el federalisme, per fer bullir l’olla, i pasa per alt tots els ultratges diaris a que som sotmesos per Madrid, com el no fer cas de la nostra llei orgànica un cop retallada i amenaçada de nou, els atacs a la nostra llengua, i la solidaritat il·limitada a canvi de les engrunes del sistema com a mes destacats.

Un psicoanalista  podria fer tota una tesi  doctoral sobre el tema, i seria difícil treure’n l’entrellat, ja que no hi ha explicació coherent i raonable a tanta submissió i tant autoodi acumulat per alguns de nosaltres, que ens porta a l’atzucac actual encara sense reaccionar d’una vegada per totes.

L’Estat ho te molt clar, ara nomes cal que tots nosaltres prenguem la decisió de dir prou, i començar a treure el cap dins el mon, amb igualtat de condicions amb la resta.