ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ES POT DIR MES ALT PERÒ NO MES CLAR

General

Pels pobres ingenus que es van arribar a creure que el PSC utilitzaria els seus 25 diputats a Madrid per alguna cosa mes que fer joc amb el mobiliari, ja es poden despertar que el somni s’ha acabat.

 

Francament tot hi la meva incredulitat amb els polítics catalans quan es tracta de defensar els nostres interessos, en un raconet en el fons del cor, hi havia una petita esperança de que el miracle, per dir-ho d’alguna manera, ja que no soc creient, es produiria i la dignitat tornaria al seu lloc. Però la lògica s’ha imposat, i en boca del Ministre Corbacho ha expressat que el PSC ni ha votat, ni votarà mai en contra del PSOE, ja que comparteixen ideologia i projecte amb el conjunt dels socialistes espanyols.

 

En definitiva l’arma mes mortífera del Conseller Castells en la negociació del finançament ha volat en un tres i no res.  Aquesta era junt amb la llei què estava de la nostra part, i que ha estat ignorada per Madrid, ja que es un verdader paper mullat, eren les nostres pressions amb la negociació, ara ja no en queda cap, i per tant  poca cosa queda a negociar que no sigui el que es decideixi des de l’Estat donar a totes les comunitats autònomes amb els paràmetres que prefereixi la majoria, o sigui en contra dels nostres interessos com fins ara.

 

 

Apart, el front comú ha estat desactivat ràpidament amb l’acord d’iniciativa amb De la Vega, amb coneixement del PSC, i aprovació per sortir de l’atzucac on es trobava, i el lleig fet a ERC que com sempre, sembla no pintar res en aquest tripartit, mes enllà d’alguna declaració dels seus dirigents que ja no es creu absolutament ningú.

 

Mala peça al teler es el que ens espera en aquest tema, on el peix semblar esta tot venut i com sempre ens endurem la pitjor part.

 

Dit això, la única llum d’esperança son les iniciatives de la societat civil, com l’acte unitari de la PDD el 7 de setembre a la ciutat judicial de l’Hospitalet, les concentracions cada dia 9 a les 9, per recordar l’incompliment d’una llei per part d’un estat, i la manifestació per la diada convocada per Sobirania i Progrés.

 

De l’èxit d’aquestes iniciatives en depèn mantenir encesa la flama de l’enfrontament pacífic amb l’Estat, i la reivindicació sense por del que es just per Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.