ALBERT CORTES MONSERRAT

Per part de CIU, Artur Mas ha deixat ben clar que l’objectiu principal per la propera legislatura es la sortida de la crisi econòmica, i el dret a decidir sobre el Concert Econòmic, ja que ha descobert que una cosa es solidaritat, i l’altra un abús.  Per part d’Esquerra, i desprès de rebre la proposta formal de Carretero per la llista unitària per la independència junt amb Solidaritat Catalana, Reagrupament i altres sectors, ja l’han descartada, ja que diuen no pensen abandonar l’espai de l’esquerra independentista, i conviden a ocupar la futura coalició l’espai del centre dreta independentista, ara orfe.

Efectivament el portaveu d’ERC, Ignasi Llorente ha descarta la coalició per la independència, ja que prioritzen l’espai de l’esquerra independentista, i es consideren l’aposta mes seriosa per arrossegar PSC i CIU a l’exercici del dret a decidir. Donen per fet que aquesta coalició hauria d’ocupar l’espai centre dreta, i així arrossega a CIU a posicions sobiranistes. Ha dit que no estan per coalicions, sinó per donar resposta als anhels del 10 de juliol, volen marcar la futura legislatura, i posar la consulta davant de tot desafiant els mals sondejos.  Volen mobilitzar el seu electorat, i que pugui esmenar el seu programa i realitzar l’espot de la campanya. Pel que fa a CIU, Artur Mas fixa el concert econòmic com a prioritat, i diu que Catalunya no pot seguir sempre donant els diners que dona a l’estat, perquè es la gran perjudicada, i s’empobreix, i reclama el regim fiscal propi per tal d’avançar econòmicament i socialment, vol ser fort a Madrid per ser decisiu, i forçar aquesta majoria necessària per fer arribar les seves propostes a bon port.

Per part de CIU, han deixat ben clar que la propera legislatura no es la de la independència, abans hi ha coses més importants, com la recuperació econòmica, crec que aquest discurs amb sona al nacionalisme espanyol més ranci, i demana com aquell que no fa la cosa el Concert Econòmic, que sap es inviable, i que l’Estat no donarà, ni te perquè fer-ho, ja que la nostra sagnia es la seva font d’ingressos, i per tant ningú es retalla el seu sou a si mateix sense cap obligació. De totes maneres ens pren per estúpids, quan ara sembla que descobreix que l’espoli fiscal es intolerable, una mica tard potser, si aquest es l’estadista que porta dins anem ben arreglats, i de totes maneres el seu imaginari mental espanyol el fa confiar amb majories a Madrid per aprovar les seves propostes, crec que no ha sap el que ha succeït al País Basc, a diferencia nostra, els partits espanyol si tenen sentit d’estat, i això es innegociable, per damunt de qualsevol ideologia, justament a l’inrevés que aquí.

El tema d’Esquerra, ha deixat ben clar que primer es el seu partidet, la seva ideologia d’esquerres i republicana, i més lluny, si de cas la independència del país, però sempre que passi per les primeres dues condicions. Ens consideren la dreta independentista, cosa que no es veritat ja que hi ha gent de totes les ideologies, però si fos així, i això ens portes a l’estat propi, es veu que no seria vàlid per ells. Diuen que son l’opció més seriosa, i que arrossega PSC i CIU, realment no tenen vergonya, s’obliden completament els últims quatre anys del que teòricament es el seu objectiu, canviat per la simple gestió o pluja fina com diuen ells, empassant-se tots els gripaus del socialisme català, i ara amb tota la credibilitat perduda pretenen encarnar la puresa personificada, es de riure per no plorar. Diuen que volen donar resposta als anhels del 10 de juliol, i aquests son la independència del país, i no mitjançant una consulta que evidentment es inviable, ja que a l’estat espanyol no es pot fer, sinó amb una declaració unilateral al Parlament, recentment avalada pel Tribunal de Justícia Europeu.

Davant aquesta situació d’emergència nacional, el sentit comú indica una unitat per l’objectiu principal deixant ideologies, partits i altres histories en segon pla, però malauradament la seva aposta no es aquesta, i prefereixen rebre un càstig electoral, que es mereixen per haver enganyat al seu electorat, que amb generositat fer més gran el projecte per l’estat propi, sense marques ni personalismes, ni quotes de poder que com deia aquell “això no toca”.