ELS CONCEPTES BÀSICS DEMOCRÀTICS
En una democràcia normal hi ha un tema bàsic i sagrat, com és la separació de poders i sobretot el paper de la Justícia que ha de ser independent i allunyada dels interessos polítics del moment donada la seva transcendència amb les seves decisions.
A l’Estat espanyol com hem vist a Catalunya els darrers anys, aquesta línia esta trencada absolutament, en part perquè la part política ha dimitit de les seves funcions amb un problema polític amb Catalunya que es resolia com diu la lògica amb política i sobretot respecte a la ciutadania. De fet aquest últim apartat ha estat esborrat i la societat, que havia de ser protagonista principal i eix de qualsevol sistema ha passat a ser un element distorsionador i sense drets davant els seus representants i el sistema creat precisament per servir-la. Alhora la Justícia totalment polititzada, amb tribunals hereus de la Dictadura i agafant unes funcions amb un rumb i intencions clares que deixaven el com amb secundàri.
Així doncs, davant un repte democràtic com el que ha plantejat Catalunya, la resposta ha estat la repressió, la violència i utilitzar els resorts de l’Estat per sufocar el que ells en diuen rebel·lió, deixant de banda la gent i la pròpia democràcia, per construir relats que han acabat amb judicis farsa i condemnes de tot tipus sense cap justificació i trepitjant drets fonamentals com de fet han marcat ja Tribunals europeus que en poques paraules no es refien que es compleixin dins l’Estat.
Tanmateix, amb presos polítics, exiliats i milers de repressaliats no n’hi havia prou per acabar amb el tema, faltava redirigir les urnes dins les institucions catalanes. El 21 de desembre del 2017 en va ser el primer exemple, amb un cop d’Estat suspenent el Parlament anomenat 155, un control total de funcions i finalment convocant il·legitimament unes eleccions que malauradament els nostres partits amb la seva participació i van donar una validesa que naturalment no en tenia i obrien la porta a assumir un control antinatural que ha donat en 3 anys, el nomenament de Presidents, el seu cessament, la pèrdua de la representació com a diputat, esborrar qualsevol llei o resolució parlamentària que no anava amb la línia marcada, i un Parlament amb estat d’excepció i totalment inutilitzat.
Ara hi ha una segona oportunitat amb unes noves urnes on han agafat el control un cop més i amb decisions inversemblants i que evidentment distorsionen els drets dels electors, intentant de nou el control polític definitiu per mitjà d’eines fosques, i un cop més veiem com el comportament dels nostres torna amb la seva obediència i col·laboració validar el que mai hauria de ser vàlid.
La conclusió es que l’Estat te un objectiu clar i no te topalls per intentar-lo, però la nostra classe política i la seva obediència cega ha estat un element actiu en la mateixa assumint aquest desgavell i sense somiar ni per un segon seguir el mandat de l’1 d’octubre i plantar l’Estat definitivament.
Pervertint activament també els conceptes bàsics democràtics.