EL RELAT DOMINANT
El cas de l’Hector López Bofill amb el seu tuit i la reacció de la UPF, és un clar exemple de qui domina el relat i l’engany manipulador a que estem sotmesos des de fora i des de dins per evitar allò que el poble volia en forma d’emancipació nacional.
Finalment sembla que no s’obre expedient però es convoca un claustre per tractar el cas de les opinions manifestades en un tuit pel professor i que el Rector tractarà en aquest esmentat claustre sobre el paper de la Universitat en el debat públic de la llibertat d’expressió, deixant la reacció inicial d’emprendre accions de sanció. Recordo que el tuit tractava de les contradiccions a resoldre per l’independentisme qüestionant el tabú que hi ha davant la hipòtesi que l’Estat espanyol respongués amb violència i causes morts, mentre que s’accepten com a naturals les morts del covid, concretament “Contradiccions independentistes 1: s’admet resignadament que morin gairebé 25.000 persones de covid-19 i ens fa un terror absolut que mori algú a conseqüència d’un conflicte d’emancipació nacional”, “Voler un Estat i a la vegada refusar els mecanismes coactius que defineixen un Estat i que el fan viable”, “Saber que la democràcia ja la vam guanyar l’1-O i la guanyem a totes les eleccions i no admetre, ni tan sols parlar-ne, que per fer una independència calen coses més enllà de la democràcia”, “Saber que en un govern espanyol ultra PP/Vox la repressió serà brutal i no fer res per accelerar ara el procés i estalviar-nos la catàstrofe”, “Voler un Estat sense que Espanya tremoli gaire quan tots sabem que el ple reconeixement internacional de la República Catalana sols pot arribar amb la dissolució del Regne d’Espanya”, va piular el jurista el passat 27 de desembre.
Realment un fil de tuit que nomes deixa clar que qui domina el relat es Espanya i que el naif i el fer veure que de bona part de l’independentisme evidentment no serveix per assolir-ho. Portar “el cap paper al terra” a tot arreu no porta enlloc i menys amb un Estat tant poc democràtic com Espanya i amb llicència per utilitzar la violència com ja vam veure sense contemplacions i la posterior repressió que encara continua insistint davant Europa amb peticions esperpèntiques i interiorment judicis que serien normals en qualsevol Dictadura.
Evidentment, que ningú vol que mori ningú, però quan davant tens algú amb aquesta llicència, has de ser conscient que pot passar. De fet quan passa com l’1 d’octubre, cal tallar relacions amb l’altra part immediatament i per sempre i no col·laborar com ara com si res hagués passat i intentar un diàleg que simplement no existeix. En un estat tant poc democràtic guanya electoralment no serveix de res per si sol, i cal un altre pas que cal assumir, allò de la llei a la llei evidentment es un conte de fades que mai passarà i intentar un reconeixement global del planeta quan ni tant sols tens el teu propi reconeixement i no ets conscient que cal un risc i un temps de boira per anar veient el sol, es simplement un parany on el relat espanyol guanya clarament.
El relat dominant es una batalla que es molt clar que requereix un canvi de mentalitat i dir les coses pel seu nom, i sobretot actuar com un poble que sap el que vol, que ho ha validat i que esta disposat a defensar-ho fins al final.