ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest curiós espectacle de la negociació del nou model de finançament sembla que vol arribar al final, ja què les eleccions basques i gallegues son properes, i el govern espanyol vol enllestir el tema per no veure’s perjudicat.

 

En els últims dies el ministre Solbes ha anunciat que la xifra que està disposat a posar el govern, i a repartir entre totes les comunitats serà d’uns 7000 milions, i què no es moment de parlar de xifres, la vicepresidenta De la Vega ens diu que el gruix del model esta tancat, i que en pocs dies hi haurà l’acord amb xifres.

 

Sembla què el frau per Catalunya esta a punt de culminar, i recordaria que la xifra mínima que ha dit el govern català son 12000 milions, i que oscil·len segons els partits fins el 21000 milions, i què el model que veu tancat la vicepresidenta no respecta, cosa que no es novetat, l’Estatut, ja que no compleix amb tots els preceptes que marca aquesta llei orgànica convertida en paper de fumar des del començament de la seva redacció per part del govern espanyol, i on amb els preceptes mostrats per Solbes el territori català no resoldria cap dels problemes urgents que te, i continuaria l’espoli fiscal en benefici d’altres territoris.

 

El PSOE-C evidentment es el menys bel·ligerant, i comença a aplanar el camí per acceptar un acord com en les declaracions del seu portaveu José Zaragoza, dient què el problema es de model i no de xifres, i utilitzant la mateixa tàctica que amb els pressupostos generals, ja que volen desvincular les xifres de l’acord del nou model.

 

Certament suposo que ens deu prendre per imbecils, però les teories d’en Zaragoza fa temps  que han deixat de interessar a molta part de la població, ja que sempre perjudiquen a Catalunya, i donen aire i cobertura al govern espanyol amb una falsa negociació, on simplement es vol prendre el pel al territori català un cop mes, i fer veure que es un gran acord.

 

De moment tant CIU com ERC ja han fet notar la seva disconformitat, i esperem no  perdin la dignitat, i diguin NO a la proposta, sobretot els republicans, tingui les conseqüències que tingui en el govern tripartit, on amb un soci com el PSOE-C que al respecte del candidat convergent Tremosa a les Europees ja ens ven que al ser independentista s’ha col·locat aquest partit en un extrem, pel que voldria recordar-li que l’independentisme poc a  poc es convertirà en l’eix central de la política com única opció de futur, i la seva submissió a tot el que be d’en Zapatero,, i que perjudica greument els nostres interessos no es precisament la centralitat, sinó el extrem mes ranci de la política catalana, i es on finalment aniran les seves teories junt amb el bloc del PP i Ciudadanos, cosa que els socialistes que encara prioritzen aquesta nació haurien de reflexionar.