EL NOU PP CATALÀ, RADICALISME ESPANYOL COM SEMPRE
La Presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sanchez Camacho, ha manifestat que fins ara el seu partit no havia aconseguit un compromís amb Catalunya, i ha negat que això fos causa de l’antiga direcció del partit, evidenciant què les relacions amb el PP de l’Estat son molt satisfactòries, i això es positiu per Catalunya.
Ens assegura que les visites d’en Rajoy al territori van en aquesta direcció, amb una millora de la forma de comprendre els catalans, i on el principal objectiu son els nostres interessos, pel que fa al passat ens diu què davant la negociació amb terroristes del PSOE van haver de respondre i reaccionar com s’havia de fer, dona el valor de la coherència el no retirar el recurs de l’estatut pel nostre be, i la seva constitucionalitat, sobre el finançament lloa l’acord CIU-PP, què diu va ser el millor sistema que ha tingut mai fins ara Catalunya, i obre la porta a una acord amb la federació convergent, sempre què s’allunyi de la radicalització sobiranista, ja què no es el que volen la majoria de catalans.
Realment aquest partit nacionalment espanyol, i què junt amb el PSOE formen el bloc de l’Estat al Parlament, ja no sap que fer ni que dir per atreure l’electorat, i no es dona per vençut de ser una rèmora a Catalunya amb un públic limitat, i sense mases possibilitats de millorar els resultats, diu què vetlla pels nostres interessos, però te segrestat la nostra principal eina ara per ara en un tribunal què es tot menys just, i en el finançament lloa un sistema què finalment ens ha portat a la situació on ara ens trobem amb un espoli dramàtic. Es interessant sentir que ara tenen un compromís amb Catalunya, això deu voler dir què fins ara no el tenien, llavors la pregunta era com es que es presentaven a les eleccions al Parlament Català, i amb qui tenien el compromís.
Tanmateix ofereixen la seva ma a CIU si s’allunya de posicions radicals sobiranistes, curiós qualificatiu ja què la seva radicalitat espanyola no es vista com a tal, simplement la consideren normal, però en canvi la de qualsevol nació a aspirar democràticament al seu estat propi es cosa de radicals, un plantejament molt poc democràtic i digne d’aquest partit, rèmora del franquisme i on els seus tics dictatorials el delaten a cada instant, igual què l’altre gran partit espanyol.
Respecte a que la sobirania no la volen la majoria de catalans, crec què es un discurs que ja no enganya a ningú, i què haurien de renovar si volen trobar excuses per la seva defensa de la unitat de l’imperi, les enquestes els contradiuen, i la pugna ara mateix per l’espai independentista donat les poques intencions d’avançar en aquest aspecte de CIU i ERC son una prova del potencial de projecte.
El discurs ranci del PP Català ja no dona mes de si, i junt amb el PSOE-C son l’enemic a batre per assolir noves quotes de llibertat.