EL NO FER RES COM A POLÍTICA
Les paraules del President espanyol dient que a Catalunya les coses estan més serenes i donant a entendres que senzillament deixarà passar el temps per solucionar el problema donen ideal del gran líder polític de que parlem. La inacció al poder i com a mètode de treball.
Ens diu que avui les coses son més serenes que fa un any, i en el proper any encara ho seran més. Diu que el moviment independentista esta estancat, parla de diàleg però que mai acceptarà parlar de la unitat d’Espanya, de la sobirania, de la igualtat entre espanyols, ni dels drets fonamentals. Insisteix que tots els espanyols haurien de ser consultats. Per suposat ja ha rebut les critiques de CIU, ERC, ICV o PSC per exemple.
Aquest gran líder mundial, ens ensenya un cop més com afronta els problemes amb la recepta de la negativitat i la ignorància per sistema. Torna a equivocar les conclusions, si be es cert que els nostres partits han desmotivat una bona part de la població, també ho es que el soufle com diuen tornarà a pujar i fer pressió de cara a la cita clau al 27 S, i en qualsevol cas el problema segueix on era. Per tant es possible que el proper any com diu es trobi amb un nou Parlament on la majoria dels diputats hagin signat un full de ruta de procés cap a la independència, com per cert reflectia les últimes enquestes del CEO amb el sobiranisme amb hores baixes i amb grans possibilitats d’anar a més. Per tant s’ho hauria de fer mirar.
Ens parla de diàleg, però curiosament no vol parlar de res que forma part del problema, la pregunta es de que vol dialogar, es veritablement esperpèntic proposar parlar i ignorar el tema principal de que es vol parlar. Parla de sobirania i igualtat entre espanyols, com si tingues la potestat de segrestar aquesta sobirania en exclusiva d’esquena al que reclama la ciutadania, tot un exemple de demòcrata de nova fornada amb una democràcia sempre feta a mida. Les seves propostes titllen el ridícul insistint amb la votació de tot l’Estat per la independència de Catalunya, ha mirat la resta d’Estats que han assolit aquest grau, ha vist que això no ha succeït enlloc, ja que sortiria de tota lògica, es com si el meu bloc decidis sobre el color de les baranes del bloc del costat, no te cap sentit.
Respecte les crítiques dels partits catalans, segurament algun hauria de mirar que ha fet durant el procés per donar lliçons. Potser caldria un plus de responsabilitat i sobretot estar a l’alçada que la situació demana.