ALBERT CORTES MONSERRAT

Quan una part d’un territori te que demanar ajut extern, per controlar precisament que el seu suposat territori compleixi els deures amb aquesta part, es que alguna cosa falla. El tema del Corredor Mediterrani es flagrant, i es veu clarament i senzillament que l’Estat mai mourà un dit, per donar suport al desenvolupament de Catalunya, que teòricament també seria el seu, vers al contrari, tots els pals a les rodes per intentar que no puguem sortir del pou, a pesar del perjudici que els suposa aquesta operació surrealista.

Homs critica les diferencies entre la inversió pel corredor mediterrani, i el de l’AVE de Galícia. El corredor portarà uns grans beneficis al territori català, a l’Estat espanyol i també a Europa, i revisades les inversions ens trobem amb 11 milions per 2 mil a l’AVE que va a Galícia amb un rendiment nul. Deixant clar les prioritats de Madrid, i seguint el fil de les infraestructures sense solta ni volta que hem anat descobrint els últims anys, aeroports fantasmes, trens d’alta velocitat sense cap estudi previ, autovies desertes, i una llarga llista que impedeix precisament que el vertaderament necessari no es contempli. La veritat es que no volen crear riquesa a Catalunya, cosa que assumeixen que els perjudica. De fet el govern català ha demanat a la Comissió europea que supervisi el projecte, i la implicació espanyola. Apart de l’espoli, veiem que l’any passat tant sols un 35,5% del total es va acabar executant, i contrasta clarament amb el 120% d’Aragó o el 111% de Madrid.

Realment quan s’arriba en aquests límits, no puc entendre que algú no es plantegi que hi fem aquí encara, es un greuge constant, i una demostració dia rere dia de que impediran qualsevol projecte que permeti el desenvolupament català, penso amb aquells que encara volen ser independents per federar-se amb aquesta gent, es un masoquisme que nomes es pot entendre a base d’interessos personals molt poderosos. La crisi ha fet que totes aquestes atrocitats sortissin a la llum, però lluny de rectificar, segueixen exactament igual amb un AVE a Galícia sense cap sentit, i menys com a prioritat, quan una font de riquesa que qualsevol territori anhelaria esta aturada, i amb propostes insultants com el corredor central foradant els Pirineus, ja negat econòmicament per Europa, però amb la insistència espanyola de fons. Catalunya no pot esperar més. La presa de pel de les inversions queda reflectida amb el comparatiu que he mostrat abans, i que mostra unes diferencies tant abismals que son una total presa de pel, i un insult al territori i la població en general. Es la típica jugada espanyola de no complir amb les lleis quan es tracta de Catalunya, i exigir-les quan van en contra precisament del territori català, de fet en molts aspectes estem tractats com un estat aliè al territori espanyol, però no ho acabem d’aprofitar, per fer-ho realitat del tot.. Apart dels Abertis o Caixa de torn, que son una mena de tap a la vàlvula de sortida catalana, res ens impedeix donar un pas endavant, i demanar al nostre Parlament que deixi de fer de gestoria de Madrid a Catalunya, i es comporti com un hereu digne del Parlament democràtic més antic d’Europa.

En definitiva, aquest espoli cal sumar-lo al dels impostos, i veiem clarament el drama que tenim, i que nomes te una solució factible, i una gent per defensar-lo que som nosaltres, ja toca ser responsable.