EL FAKE I LA REALITAT
Avui, aniversari del 20 S, aquella data on Jordi Cuixart i Jordi Sanchez dalt dun cotxe van dissoldre la concentració davant la seu d’Economia de la Generalitat davant l’abus policial i judicial espanyol i que posteriorment va ser la prova principal per acusar-los de tots els mals del món i entrar a presó.
Uns fets que ens porten a veure on som i on erem. De fet m’interessa la primer part i sobretot el projecte estrella del Govern o com a mínim de part del mateix, la taula de diàleg o negociació per resoldre el problema polític. De fet hi ha un article interessant d’Ot Bou sobre les quatre condicions bàsiques per ser una veritable taula de negociació basada en els exemples dels diversos conflictes que hi ha hagut en el món, i malauradament cap es compleix en el nostre cas.
Aquests son: Reconeixement com a subjecte polític, Mediador internacional, Discreció inicial i contactes informals i negociació més enllà dels Governs.
Es evident que no hi ha cap reconeixement d’igual a igual entre Espanya i Catalunya, de fet a l’Estatut autonòmic, ja es va esborrar la paraula nació i es va optar per aquella formula al preambul que el Parlament recollia aquella mena de sentiment com a nació evidentment tot simbólic i sense cap valor. Aquest es tot el reconeixement de la part espanyola que simplement parla amb una part d’ella i això poc te a veure amb dues parts en les mateixes condicions.
No hi ha cap mediador, ja que l’Estat l’ha negat, no l’interessa ja que no vol parlar del tema clau, i la Generalitat tampoc ha insistit amb el tema, cosa que denota que no creu en arribar a un acord sobre el tema central.
Una taula fa un any, i ara un altre on encara ni tant sols s’ha acordat la metodologia de la mateixa, vol dir que ningú ha fet res en tot aquest temps, estètica pura.
Per últim, la darrera polémica on les condicions s’han canviat de la primera a la segona i ara sense cap document que ho acrediti s’han tret els membres que no son del Govern. De fet el Govern espanyol ha fixat data, composició i ordre del dia sense comptar amb l’altra part i ha avalat que nomes siguin membres de Governs. Per la part catalana, una nova falta de previsió, al no pactar aquests termes en l’acord de Govern com seria el més normal.
En definitiva, una realitat en el món que aquí no passa de ser un fake que no ens portarà enlloc.