ALBERT CORTES MONSERRAT

L’organisme que ha de vetllar pel compliment de l’Estatut, la funció principal es assegurar que l’Estat Espanyol no envaeix competències de la Generalitat, i que substituirà el Consell Consultiu gracies els acords entre el tripartit i el PP quedarà inutilitzat, ja que la majoria precisament serà en mans de partits espanyols.

Efectivament, un altra prova de la mesquinesa política dels nostres partits, i de la urgent regeneració política, s’ha produït, ja què aquesta mena de Tribunal Constitucional a la catalana, a partit d’ara farà la feina bruta  a Madrid, ja que els partits nacionalistes espanyols hi  seran majoria, gracies sobretot a la fabulosa estratègia per la independència d’Esquerra, que consisteix en tombar i esmenar les iniciatives abans sortint del Parlament, per arribar pures i castes  a la seva reunió amb la Constitució.

La incorporació del jurista del PP Julio Añoveros, dona un blindatge total als dos partits de caire espanyol al parlament, PSOE-C i PP, gracies al suport de dels dos partits esmentats mes les dues crosses al govern ERC i ICV, provocant així què sigui impossible una majoria CIU i ERC, i deixa durant 9 anys que duraran en el càrrec aturar qualsevol iniciativa que es presentes fora dels límits de l’Estatut i la Constitució, o deixar en un no res qualsevol acte de no acatament a la propera sentencia del TC sobre l’Estatut, o sobre el paupèrrim finançament que s’està coent per Catalunya.  

Aquest consell les seves decisions seran vinculants, sobre la lògica numèrica de parlamentaris CIU hauria de tenir 3 representants que ara nomes seran 2, per 4 del PSOE-C, 2 ERC i 1 de PP que son triats 6 pel Parlament amb un majoria de les 3/5 parts i 3 directament pel govern.

Realment fan pena, i Esquerra ha tornat a lliurar un xec en blanc a les aspiracions espanyolistes de mantenir-nos controlats i ben vigilats. La decisió es greu, incompleix el pacte del tinell respecte al Partit Popular, i dona aire a aquesta entesa cordial dels socialistes i populars que voldran abonar el terreny que ja cultiven a Euskadi, i això se’n diu no tenir visió de país, i si de partit i de batalletes absurdes d’anar per casa, què ens han portat a aquest horitzó tant negre que es dibuixa a l’horitzó.  Una cosa es que l’enemic sigui mes poderós, tingui mes recursos i et guanyi, i l’altra que te’l posis dins a casa per qüestions personals  què passen davant del país.

Crec que la representació del PP en el Parlament es residual, i en cap cas mereix un representant en aquest consell, on la repartició no es correspon en absolut a l’aritmètica parlamentaria, i si a les afinitats polítiques on ja queda tot dit, ara més que mai es urgent posar aire nou a les institucions catalanes, amb ganes i convicció per donar el pas de la llibertat, i esborrar com abans millor aquest període tant fosc de la nostra historia.