ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL CLUB DE LA MENTIDA

Ahir vam poder veure en un partit de l’Eurolliga de Basket entre el R.Madrid i el Partizan com acabava amb una gran baralla provocada pels jugadors blancs i una imatge lamentable tant per l’esport com per l’espectacle.

Unes imatges on davant l’agressió d’un jugador blanc amb un partit ja decidit a favor dels serbis es converteix en una batalla campal on destaca una clau de judo d’un pivot local que tomba a un jugador del Partizan amb una violència extrema i un gran risc per la seva integritat. Finalment es dona per finalitzat el partit. No vull saber com rebaixarà el tema la miserable premsa esportiva madrilenya anomenada caverna, però em temo que pot arribar a ser tant cinica com amb el cop de puny de Valverde jugador de futbol del R.Madrid va donar a un jugador del Villarreal fa poques jornades i que van presentar a l’agressor com a vícitima i al agredit com a culpable amb una paranoia fora de mida. De fet si anem enrere en el temps recordem la imatge de Mourinho posant el dit a l’ull a Tito Vilanova i que també va ser presentada en sentit invers i aplaudida en el mateix recinte madridista.

Podem trobar més exemples, però tots ens porten a dir que aquest saber estar, saber guanyar o perdre en qualsevol circùmstancia ja ha quedat tant tacat al llarg de la història, que no dona més de sí, i nomes la protecció dels mitjans afins i ser l’èquip del règim ha fet que tot quedes en res.

El seu victimisme en ocasions no crec que sigui creïble per ningú, i les imatges d’ahir mateix demostren els valors que transmeten per molt que desprès siguin adulterats i canviats per ser a l’Estat que son i ser el club que son.

El més que un club del Barça, no es pels títols guanyats que també, ni per la grandaria del club que també. Principalment per defensar uns valors que crec son fonamentals i que sempre han de ser protegits i sobretot no tergiversats per la premsa afí, sinó denunciats si es el cas per evitar que tornin a repetir-se.

El club de la mentida, però ho seguirà sent mentres l’Estat que pertany, no sigui un Estat normal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.