EL CINISME SENSE LÍMITS
Els atacs a Catalunya provenen de tots els àmbits, en el món de l’esport, l’objectiu es la punta de llança del mateix, el Barça i cal dir que aboquen tots els esforços.
La persecució del cas Negreira, sense cap prova de les acusacions s’ha donat per fet i els mitjans afins hi han sucat pa en una clara prova d’intencionalitat i de mala fe periodistica. El tot s’hi val es completa amb la no presència fa unes setmanes a Montjuic del President del Sevilla pel cas esmentat i ara amb l’anunci en el clàssic de la no presència del President del R.Madrid Florentino Pérez pel cas esmentat i també pel tuit d’un directiu blaugrana contra el jugador Vinicius.
El directiu davant unes accions del futbolista en el terreny de joc i la repulsa que van produïr va dir que no es racisme, i que es mereixia un bon calbot per pallasso. Això ha estat amplificat per tota la caverna i a pesar d’esborrar el mateix s’ha demanat la dimissió del mateix o una nota del club blaugrana demanant disculpes que evidentment no ha arribat i ara provoca aquesta decisió per seguir amb aquest cinisme i atacs sense precedents.
Una nova mostra d’aquest atac indiscriminat al club que representa Catalunya i uns valors rebutjats per Espanya, i que amb una situació econòmica delicada, ha estat aprofitat per llençar dards un rere l’altre, amb el cas Negreira com estrella, un cas on ningú mai ha demostrat cap compra ni favor en els partits i que a més els visionats dels mateixos deixen ben clar que si que hi ha un èquip que any rere any rep un tracte de favor com es l’èquip del règim de la capital espanyola, cosa que des de la Dictadura no ha canviat i ha provocat que el Barça nomes sigui campió quan la seva superioritat es grandiosa i rarament amb situació d’igualtat. Anant a la hemeroteca es pot comprovar, cosa que no interessa. Tornat aquest cap de setmana ho tenim en el cas d’un jugador madridista sancionat per una acció molt perillosa i perdonat per poder jugar cosa que podria contrastar quan el davante blaugrana Lewandowski per tocar-se el nas va ser sancionat 3 partits sense perdó, seria un exemple clar d’aquest madridisme sociològic que viu a totes les institucions del futbol espanyoles com va denunciar Joan Laporta i que any rere any adultera les competicions amb decisions que marquen els títols.
Que davant tot això i amb l’excusa d’un jugador sense educació i prepotència com Vinicius que gràcies al color de la seva samarreta ho ha disfressat de racisme i de victima, trobem aquest cinisme sense límits.