ALBERT CORTES MONSERRAT

El viceprimer secretari del PSOE-C, Miquel Iceta, ha fet el seu paper de bufó del socialisme espanyol, i ha assegurat que cal treballar per guanyar batalles a Madrid, i que per fer-ho els calen aliats, què seguint la seva aposta federal son el PSOE i l’esquerra espanyola, tota una filosofia al servei de l’estat espanyol.  Per un altre costat Ambler Moss vicecònsol americà de 1964 a 1966, diu que segueix veient els mateixos problemes abans que ara, i que les limitacions catalanes son autoimposades, tot una descripció perfecte del personatge esmentat en primer lloc.

Desprès de la falsa tensió entre el PSOE i PSOE-C, al comprovar que Zapatero ignorarà la resolució per renovar el TC, i que aterrarà a Catalunya com estrella convidada en contra de la voluntat del cap de campanya, ha tocat renyar a Castells i Maragall, què van recriminar l’actitud del president espanyol amb l’Estatut, i a Collboni el cap de campanya que no veia prudent la visita d’en Zapatero a Catalunya, i que el President Montilla va desmentir ràpidament. Iceta ha dit que no es vol trencar relacions amb els socialistes espanyols, sinó convèncer-los  del seu suport, hi ha donat les gracies per l’estatut, el nou finançament i altres avenços a Zapatero. Ha recriminat que els independentistes no busquin aliats a Espanya, però ells sí, perquè son federalistes, i ha posat l’exemple de la reforma de l’ús del català al Senat per veure la diferència entre PP i PSOE. Per últim ens diu que no es una batalla entre Catalunya i Espanya, ja que allí hi ha molta gent preocupada per la sentència.

Ambler Moss va viure a Catalunya del 1964 al 1966 com a diplomàtic dels Estats Units, i diu conèixer molt la situació política del país. Es reunia amb  l’oposició antifranquista, i ara assegura que no veu cap impediment perquè els catalans no facin del seu país el que vulguin, ja que les limitacions son autoimposades, i en cas de declarar la independència tant la Unió Europea com USA hi donarien suport.  Veu el mateix debat de fa quaranta anys, i lloa la capacitat de Catalunya. Posa exemples com Eslovènia amb 2 milions d’habitants, i que mai havia estat independent, i ara es un estat amb una progressió meteòrica.

 

Aquesta farsa del socialisme català com ha dit avui en Ridao, ja cansa, tothom sap que es mentida i ells van insistint, realment es una vergonya aquesta submissió absoluta, i aquest abandonament com a lògica prioritat dels seus interessos catalans. Primer s’han afanyat a desmentir els seus rebels, i han convidat com a gran amic i estrella convidada el president espanyol més mentider de la historia, que a més li atribueixen el mèrit d’un estatut miserable, retallat pel seu partit a consciència, i d’una presa de pel de finançament que te el mèrit d’assegurar que l’espoli seguirà com si res. Han tret la paraula federalisme, que pel que fa a l’estat espanyol no vol dir res, i per tant queda totalment fora de joc, i s’atreveix a posar l’exemple diferencia PP i PSOE amb la discussió al senat del reglament de l’ús del català, quan ells han negat aquesta possibilitat al Congrés, i son els principals culpables de la no oficialitat a Europa. Per últim nega la evidència del conflicte amb Espanya, ja que el seu nacionalisme espanyol li impedeix reconèixer la realitat que reflexa desacomplexadament i amb normalitat Ambler Moss, què posa el dit a la llaga dient que nosaltres mateixos ens autolimitem, i no encarem el tema amb valentia, cosa que hauria de fer caure la cara de vergonya a més d’un, i posa l’exemple eslovè per demostrar que la independència es molt possible si es que la volem, i si es així tindrem suport internacional.

 

En definitiva les misèries internes i la visió des de fora, una sola realitat, però dos visions diferents, una interessada pel seu nacionalisme de l’imperi, i l’altra molt més objectiva.