ALBERT CORTES MONSERRAT

Efectivament, el judici no s’ha fet ja que totes les parts han arribat a un acord que evitarà ingressos a la presó, i que inclou indemnitzacions de quatre dels acusats, i la formació política. UDC admet haver-se finançat irregularment mitjançant subvencions del Departament de Treball entre el 1994 i 1999, curiosament en Duran a la Cadena Ser l’any 2000 va dir que dimitiria si es demostrava, alhora que justificava que el partit no es podia finançar nomes amb les quotes dels militants i assignacions per resultats electorals, ja que rebia aportacions particulars. Per tant aquesta gran mentida ha quedat potes enlaire amb la trama de tres empreses de Pallarols que cobraven del Departament de Treball per uns cursos que no feien, i que una bona part d’aquests diners anaven a Unió. Una trama complicada de tractes de favor i diner públic malversat que ha acabat amb aquest pacte vergonyós que ha impedit entre altres coses les declaracions del mateix Duran, i altres dirigents del partit i el desgast polític que això podia suposar, i que gràcies a la meravellosa justícia permet els estafadors de diner públic no haver de sotmetre’s a judici per aquesta bona quantitat de diners, tot un desgavell d’aquest sistema podrit i que dona aquesta imatge lamentable dels nostres polítics.

Realment, i l’ètica i la responsabilitat fossin valors en el nostre sistema, en Duran i Lleida, junt amb altres dirigents haurien d’acabar aquí la seva carrera política. Com a màxims responsables d’un partit que ha admès haver malversat el diner públic de tots per finalitats partidistes, i amb una burla i estafa a la ciutadania que gràcies al sistema judicial que tenim quedarà impune i amb la sensació de que tot val i curiosament sempre a favor dels mateixos. Es una presa de pel que fa que la societat cada cop cregui menys en el sistema, i una alerta per fer veure que el nostre futur estat no pot caure en aquest frau a un poble que ja n’esta fart de veure la impunitat de bancs i classe política amb llicencia per estar per damunt del be i del mal, quan si baixem a les classes populars el criteri evidentment ja no es el mateix.

Un Estat seriós, ha de donar aquesta imatge, i els primers ha donar-la han de ser els servidors públics amb una transparència total que no pot fer dubtar del sistema, o com a mínim te que gaudir de mecanismes per evitar o sancionar si arriba el cas actituds incorrectes, amb un lema que hauria de ser que amb el diner de tots no s’hi juga, i menys per finalitats particulars o de grups com es el cas. La impunitat del finançament dels partits i les sospitoses condonacions bancàries son temes que junt amb tots els paranys en forma de dietes, càrrecs, comissions i d’altres que han configurat un sistema podrit que cal aturar. Pel que fa en Duran, la seva dimisió hauria de ser un fet, encara que dubto que compleixi la seva paraula, però seria un bon exemple per començar.