DUES MANERES DE FER
Desprès de l’acord de la llei d’Amnistia, els mitjans espanyols ja fan especulació amb el retorn del President Puigdemont, i això no hi ha dubte que no els fa cap gracia i deixa la seva estratègia repressiva i fora de contexte en la Unió Europea en paper mullat.
Com deia ahir, no confio gaire en l’aplicació de la llei per un estament judicial viciat i sense vergonya, que crec en alguns casos no acataran, però el que està clar es que si s’aplica en la seva totalitat la possibilitat del retorn dels exiliats lliures de qualsevol imputació seria una probabilitat real. Parlen de l’estiu i això per força hauria de comportar un daltabaix polític a Espanya, però també a Catalunya.
Per una banda els esforços de la judicatura i el sistema corrupte espanyol per esclafar l’independentisme, passejant una vergonya rere l’altra per la Unió Europea i quedant totalment desacreditada, cosa que no per normal s’hauria de deixar d’agraïr en aquest cas als Estats de la Unió Europea que han pogut dir la seva i que sempre han estat al costat dels nostres exiliats i en contra de les tesis d’un Estat corrupte i tant poc democràtic com Espanya. També cal dir que el marc mental d’aquells que es van entregar per ser humiliats i engarjolats diu molt poc d’ells i em sembla que ja han quedat més que en evidència. Per la seva part aquest marc de submissió s’ha trencat amb els exiliats que judicialment han aconseguit totes les victòries i han deixat en evidència l’Estat un cop i un altre.
El retorn, provocaria una campanya mediatica a l’Estat de difícils previsions, però que podria deixar tocat de mort el Govern espanyol per l’empenta de Populars i els seus mitjans i també dins del mateix PSOE. Segurament un pànic per veure quin camí pren Catalunya i que ha après fins ara de l’experiència viscuda. Dins a Catalunya, el Govern format per Esquerra no crec tingués un atac d’il·lusió pel retorn i això els agafaria amb el pas canviat, amb objectiu autonomista i com a crossa socialista a Madrid sense cap ambició, cosa que els podria causar una davallada. Crec que sense oblidar les errades del passat que son moltes, el carisma del President Puigdemont hauria de mirar d’unificar el moviment independentista amb l’objectiu d’acabar allò que va quedar pendent el 2017 i que ara ja sabem nomes podrà ser unilateralment i demostrant una força que nomes la unitat pot donar. Un tomb que ara no podem cal·librar i que podria ser el definitiu.
El dubte es si anirem per aquest camí o seguirem amb més del mateix sense remei.