ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DIGNITAT O CINISME

Ahir vam veure les dues maneres d’actuar davant l’Estat espanyol. La mesquinesa de demanar al monarca un Referèndum com Escòcia amb un sopar a Barcelona i per altra demanar a Llarena des de l’exili que comuniqui a les forces policial i interpol que les euroordres no estan en vigor i per tant no poden ser detinguts.

Per un costat ahir el Borbó, aquell del discurs del 3 d’octubre, aquell que va triar i no va ser democràcia precisament, ni tant sols una ciutadania a la qual es deu com qualsevol altra, i que va rebutjar i avalar la violència policial i la repressió posterior col·laborant activament en fer fugir empreses de Catalunya durant el procés d’independència. Com deia en un sopar de Fomento a Barcelona que va comptar amb la presència de l’alcaldessa Colau i el President de la Generalitat. Ens els discursos la cantarella de sempre del monarca defensant una societat forta i cohesionada, de la ministra dient que es respira un ambient diferent al de fa tres anys i lloant la recerca de pactes per un progrés col·lectiu, davant la demanda d’un nou referèndum d’autodeterminació com Escòcia per part del President Aragonés.

Des de Brussel·les Gonzalo Boye li ha comunicat a Llarena la Resolució del Tribunal General europeu segon el qual el procediment penal contra el President Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí queda suspés, li demana si ha fet cas que les euroordres no son actives i no els cal immunitat ja que no poden ser perseguits. Demana si ja ho ha fet saber a la policia de conformitat amb el principi de cooperació lleial i comunicant als cossos de seguretat, al sistema d’informació Schengen i a Interpol.

Dues cares de la moneda catalana, la primera la de la claudicació i gests estèrils sense cap transcendència i la segona de posar tothom al seu lloc, en un terreny on el feixisme i la impunitat espanyola no te cabuda. Amb cap aspiració nacional i la submissió per bandera, el President va assistir al sopar amb el Borbó demanant amb tot el cinisme del molt un objectiu que sap mai assolira per aquesta via i on la resposta ja la sabem el dia 1 d’octubre del 17, aquell que volen enterrar per sempre i que tant molesta encara a la classe política catalana per poder imposar el seu nou relat autonomista efectiu, i de reclamació virtual. Cal dir per no fer més el ridícul que intentar blanquejar Espanya amb la comparació amb Gran Bretanya i Escòcia es ofensiu, i escoltar que hi ha un ambient diferent, segur que es el més doloros i encertat que es va escoltar.

Tanmateix, la no rendició i el terreny de joc sense cartes marcades com es Europa porta a posar un jutge com Llarena en el seu lloc i que la seva prepotència, impunitat i protecció quedi despullada, ja que per sort, fora de les nostres fronteres els criteris son uns altres, i la dignitat ho agraeix.

Dignitat o cinisme.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.