DIÀLEG MACABRE
Quan el que alguns intencionadament han qualificat de Govern espanyol més progressista de tota la història comproven que es exactament igual que qualsevol altra combinació possible, per força haurien de canviar coses o com a mínim deixar de burlar-se de la societat catalana.
El Tribunal Suprem a instàncies de la Fiscalia relacionada amb el Govern de torn sempre treu els drets als presos polítics catalans, i no es que els denegui cap privilegi, simplement els posa per sota de qualsevol altre pres de les presons espanyoles negant el seu dret primer al 100.2, ara al tercer grau i seguidament els prohibirà sortir per qualsevol acte de voluntariat, amb una condemna entre les quatre parets amb barrots fins el final de la seva pena, amb referències constant a la seva reeducació que fan vomitar nomes sentir-les.
Aquesta es la voluntat de diàleg i entesa que el Govern espanyol dona per continuar amb aquesta farsa de la Taula de diàleg. De fet ells no son culpables, es comporten com son i no han canviat. El règim del 78 havia de perpetuar el règim anterior amb una pinzellada de vernís i tots els actors tenen un paper en aquesta funció on els dissidents son enviats al Gulag de torn sense pietat.
El problema es nostre, quan els nostres partits han acceptat el cop d’Estat del 155, han regalat les nostres competències, els drets de la ciutadania, han col·laborat a blanquejar el sistema acceptant les eleccions catalanes del 21 de desembre i donant suport a una moció de censura contra Rajoy primer i posteriorment un partit donant suport a una investidura a canvi de res amb la promesa de la Taula entre botxins que segueixen exercint com a tals i víctimes que també segueixen exercint com a tals.
Cal denúnciar aquesta situació mil i un cops. Les entitats sobiranistes sembla que passen de puntetes en aquest tema cabdal, i que en definitiva es la vergonya principal que no ens deixa avançar. Cal dir alt i clar que no hi pot haver diàleg amb qui et segueix apuntant amb una pistola al cap i no pensa deixar-la mai, abusant del seu poder per imposar el seu model. Crec que l’exemple dels presos dona idea de la vergonya del nostre sistema polític que per covardia i acomodament al sistema no vol enfrontar l’inevitable.
Dir la veritat a la societat, no hi haurà independència sense unilateralitat, no hi pot haver diàleg amb l’Estat i s’han de trencar tots els acords amb aquests partits del 155 sigui quin sigui el partit i la institució. Alhora cal retirar els nostres Diputats a Madrid i deixar de normalitzar aquesta situació amb la seva col·laboració.
El diàleg macabre ha d’acabar per sempre.