DEU SER BROMA, NO
El fitxatge de la politologa Astrid Barrio com a membre del consell acadèmic per definir la proposta de l’acord de claredat ha aixecat polseguera. De fet sembla una broma de mal gust, però ès cert i més que mai donarà claredat si em permeteu la broma.
Aquest acord que el Govern ha tirat endavant deixant la decisió del Parlament en res, un fet inedit en qualsevol Estat democràtic, i que sembla proposarà idees tant brillants com fixar un 55% de vot positiu en un referèndum per donar viabilitat i donar legalitat a que el vot independentista te menys valor que l’unionista, una nova brillant idea per enterrar qualsevol opció nitidament democràtica. Ara en aquest consell d’experts coneixem noms com el de Astrid Barrio, tot un referent de l’antiindependentisme i de la catalanofobia en estat pur. Un nou triomf de la proposta que fa riure per no plorar i que dona idea de la presa de pel en majúscules que vivim.
Aquesta politologa no tant sols va ser bel·ligerant contra la independència cosa que no suposaria incompatibilitat amb la proposta, es que va defensar sempre la seva catalanofòbia defensant els arguments més ultres i rancis de l’espanyolisme radical, amb menyspreu total a exiliats i presos, reprodueixo com exempleun tuit de la politòloga del 2019 en què afirmava que “ni hi ha presos polítics ni hi ha exiliats ni estan a la presó o fora d’Espanya per haver defensat unes idees legítimes”. que va defensar la seva antidemocràcia contra el referèndum i va impulsar un partit amb el President de la plataforma ultra Sociedad Civil catalana. De fet la resta de noms del consell tampoc tenen res a envejar a Barrio.
Jo proposaria posar a Cañas, Arrimadas o Jimenez Losantos per posar tres noms com assessors de l’acord també i arrodonir aquesta parodia dolenta que ens presenten. Realment i com deia la proposta ja es una burla, però els noms que han de donar forma no fan més que augmentar el sentiment de frau i broma de mal gust del Govern català a la ciutadania que apart implica un descredit i enterrament de les aspiracions nacionals catalanes tant a nivell intern com a nivell exterior.
No, Barrio no ens durà a la independència, és evident, però el que es més greu no ens durà a la democràcia més elemental i si ens durà a validar la catalanofobia més rància i a validar allò de la democràcia plena espanyola.
Deu ser broma, no.