ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DEMOCRÀCIA DE BUTXACA

El Govern espanyol va presentar a la Taula de diàleg el document pel retrobament, el que diuen la seva proposta de diàleg. En el mateix i nomes a la introducció deixa clar que el concepte democràcia adquireix un altra dimensió que concretament dirigeixen des de Moncloa sense comptar amb la societat.

Concretament en diu que l’Espanya autonòmica de la cogovernança, reconeguda a la Constitució, és el millor marc possible per reconèixer l’enorme i rica diversitat territorial d’Espanya, consolidar els drets i llibertats dels nostres compatriotes, crear oportunitats i garantir la convivència d’una societat plural com és la societat catalana. Ens diu que vol reduir la distància afectiva entre catalans i entre una part dels catalans i la resta d’Espanya, un projecte comú que només pot basar-se en el diàleg i la confiança mútua.

Qualsevol règim dictatorial signaria aquesta agenda i el seus objectius. Parlen del millor marc possible, de fet en una democràcia vertadera el que es millor o possible ho decideixen els ciutadans. No fer-ho es precisament retallar els drets i llibertats de la societat. Per garantir la covivència que evidentment es basa en una societat plural, poc te a veure el model territorial amb un Estat o dos Estats, poc o res te a veure.

De fet aquesta distància afectiva que diu entre catalans, es la mentida del relat, ja que qualsevol societat normal te diferents ideològies i diferents solucions per temes cabdals que finalment la majoria els fa seus i això de cap manera suposa cap trauma. La proposta de pensament únic torna a aquests règims dictatorials que esmentava. Aquest projecte comú basat en el diàleg i la confiança és fa impossible quan es obligat i sense eines per canviar-lo si la mateixa societat ho vol com es el cas de Catalunya.

Obligar a la parella a conviure amb tú i no de voluntat pròpia no es convivència es imposició. Aquesta agènda de retrobament, és simplement això, una imposició d’una part que ha utilitzat la força amb totes les seves formes per imposar el seu criteri a un altra part que com a societat plural havia posat damunt la taula un nou model i l’havia validat amb el vot. Per tant aquesta agènda és un tractat del que ha representat Espanya al llarg de la història pels pobles que ha tingut sota el seu paraigues, no reconèixer la diversitat, ni la pluralitat i aplicar la imposició com a forma de Govern.

Una democràcia de butxaca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.