ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquell famós lema utilitzat pel President Montilla de “Fets i no paraules”, ha estat aplicat perfectament per les dues formacions majoritàries en el Parlament català, una cosa han estat els seus gestos i discurs, i l’altra comprometre’s amb una votació, em refereixo els casos de la gestió de l’aeroport a Madrid, i el cas de la resolució de suport a les consultes per l’autodeterminació al Parlament, què han mostrat un cop més quina direcció volen aquests dos partits.

Per una banda el Congres dels Diputats ha impedit que prosperes una proposició de llei presentada per CIU, perquè les institucions catalanes participin de forma determinant, tal com va aprovar el Parlament en la gestió del Prat, PP, UPyD i PSOE amb els inútils diputats catalans del PSOE-C, han estat suficients per tombar la proposta. Concretament es  proposava un consorci amb totes les parts implicades, i amb majoria determinant catalana, en contraposició al model del Ministre Blanco, què perpetua l’aeroport barceloní a ser una subseu de Barajas amb gairebé inexistents vols intercontinentals, i nul·la capacitat de decisió des del territori, amb un sistema ja obsolet a Europa. Per part dels socialistes catalans en aquest nou acte vergonyós han explicat que es tracta d’una proposició inoportuna, quan el ministeri esta elaborant una proposta sobre el tema.

Per un altra costat, la junta de portaveus del Parlament va rebutjar dur al ple una proposta  que demanava suport a les consultes sobre l’autodeterminació presentada per Esquerra, amb el vot negatiu de CIU, i què demostra la incoherència d’aquesta formació denunciada pels republicans, i què ha trobat la resposta de que aquest tipus de resolucions nomes son en casos d’excepcionalitat.

Realment un cop més s’ha demostrat que el 25 diputats socialistes catalans son un vot llençat a les escombraries pels seus votants, i una vergonya pels partits catalans, un cop més han triat Zapatero i el PSOE, a una proposta oportunista o no, es un altra tema, però de gran transcendència per l’economia catalana per la importància d’un model de gestió del Prat, com a la major part d’Europa amb majoria del territori, i ho han fet contra la resolució aprovada en el Parlament català de majoria determinant amb el vot del seu partit inclòs, tot amb l’excusa de la proposta del Ministre Blanco, què ja sabem que es un canvi de nom del consorci amb el mateix model centralista, i de veto a la internacionalització del Prat. Aquesta es la Catalunya optimista que prediquen, la de tirar-se pedres sobre el mateix terrat per mantenir la submissió absoluta respecte els designis de Madrid. Aquesta posició afecta a tots, i especialment en les consciencies d’aquests votants que deuen veure com el seu vot serveix per anar en contra d’ells mateixos, podríem dir que si que tenen projecte de país, com va negar i afirmar alhora en Maragall, però aquest país es Espanya, i Catalunya tant sols un problema secundari.

Per l’altre costat tenim a CIU, i la seva negació a donar suport a les consultes en el Parlament, quant molts dels ajuntament per ells governats han donat suport a la iniciativa, i molts dels seus militants i dirigents  han ajudat a fer-les possible, però quan es tracta de visualitzar el tema, aquesta ambigüitat calculada d’aquest partit surt al damunt la taula, i demostren que el seu dret a decidir es una frase buida que no vol dir res, i qèe nomes pretén enganyar algun votant de bona fe que es creu que vol dir saltar la paret de l’autonomisme, o com a mínim intentar-ho.

En definitiva, aquest es el projecte de les dues grans formacions catalanes, seguir exactament allà on estem, i augmentar amb les seves incoherències i traïdories la desafecció de la població.