CEO: VALORACIÓ DEL GOVERN
El Centre d’Estudis d’Opinió ha presentat l’enquesta sobre la valoració del govern de la Generalitat, i on ens deixa algunes dades interessants, a pesar de no sortir la pregunta sobre la relació Catalunya-Espanya, les conclusions son força clares.
Les dades esperançadores son clarament dues:
La llengua catalana supera a la castellana en els àmbits familiars, feina i amics, en el primer 45% a 38%, en el segon 25% a 10%, i un 46% que no vol contestar, i en el tercer 39% a 30% i un 28% les dues alternativament. Son dades què agafades en pinces costa de creure, però amb un acte de fe, diria què es significatiu què a la feina gairebé la meitat es negui a contestar una pregunta tant simple, i què no fa res més que donar crèdit als incompliments en aquesta matèria per falta de inspecció en sectors com l’ensenyament o les administracions oficials, on la llengua vehicular moltes vegades es el castellà amb el beneplàcit de tothom.
Pel que fa a la identitat, se sent nomes català un 18,2%, 2 punts més que el novembre, més català que espanyol 29,2%, amb un increment de 3,5 punts, igual espanyol que català 38,7%, més de 6 punts inferior, i més espanyol que català 4,9%, i nomes espanyol 5,4% gairebé sense canvis. El fet remarcable es què el traspàs ha estat clarament dels que se sentien iguals amb les dues entitats què fregaven la meitat dels enquestats, i ara només es senten catalans o mes catalans que espanyols, què sumats son prop de la meitat de la mostra, i crec dona una idea clar de l’augment de la sensibilitat, què la única sortida de l’atzucac de Catalunya es la Independència, i sentimentalment molta gent es va deslligant d’Espanya on es sen menyspreada, i abraça o reforça la seva identitat en el territori on viu.
Pel que fa al govern, un 54% l’aprova i un 37% no, i on l’increment més significatiu es el de no sap no contesta, què crec te molt a veure amb la desafecció política, i la demostració què el problema no es aquest govern o un altre de colors diferents, sinó la manca de poder polític i recursos, què frenen qualsevol bona intenció, i què estructuralment poc te a veure amb el govern de torn que ara tenim.
Per últim la precarietat laboral i l’atur son les principals problemes, molt per damunt de la relació Catalunya amb Espanya, cosa què es molt utilitzada pel nacionalisme espanyol per relativitzar el tema i infravalorar-lo, sense adonar-se què aquesta relació engloba qualsevol tema quotidià què ens afecta diàriament, i què en cas d’un canvi de relació suposaria una millora en tots els àmbits de la vida de les persones, Es la trampa de sempre de l’Estat per desmotivar la gent què lògicament davant la pregunta, i en el context què es formula prioritza el dia a dia a conceptes més abstractes.
Jo destacaria aquests temes, i sobretot el sentiment de pertinença convida a l’optimisme, i referma la tendència a l’alça de l’independentisme, què espero confirmi la propera enquesta amb la pregunta sobre la relació amb l’Estat, i on l’augment cap a l’estat propi ha de suposar una nova injecció de moral i un nou avis cap als partits polítics per ser valents, i afrontar el conflicte d’una vegada per totes.