ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CARLES SENTIS: UN ALTRE VERGONYA AMAGADA

General

La mort del periodista Carles Sentis a l’edat de 99 anys, i les reaccions dels principals partits polítics catalans, sumats al tractament de la noticia pels principals mitjans, recorda la mort d’un altra cèlebre franquista, com era Joan Antoni Samaranch, un intent premeditat d’amagar un passat fosc, i nomes lloar temes puntuals de la seva vida. La parodia de la democràcia, captiva encara de la dictadura feixista que ha ocultat les seves misèries, i dona vida a recordar personatges com aquests, que haurien de rebre el menyspreu que es mereixen per la seva vinculació al regim, i per tant contra els interessos de Catalunya.

 

Aquest sinistre personatge, anomenat popularment com “l’espion de Franco”, a mort als 99 anys a Barcelona, desprès d’una trajectòria personal on va fer costat al franquisme, on en el seu currículum destaca la seva entrada per la Diagonal l’any 1939, i en aquell mateix any va publicar el seu escrit “¿Finis Catalonia?, El fin de una pelicula de gangsters, simplemente”, en que qualificava amb aquest adjectiu al president Companys, la seva llarga carrera periodística al servei del regim feixista mai el va fer mostrar cap penediment públicament, i va fer gran publicitat de l’Espanya totalitària durant els seus 40 anys de corresponsal de guerres. Posteriorment amb la falsa transició, i com altres elements foscos com aquest, es van fer passar per grans demòcrates. Podríem recordar episodis indignants, com l’entrega de la medalla al mèrit del treball en el Col·legi de Periodistes catalans, just 70 anys desprès de la seva entrada amb les tropes feixistes a Barcelona, i que ja va crear una forta polèmica. Per major gloria d’aquesta indignitat i vergonya, li va ser concedida la Creu de Sant Jordi  el 1986, i un més acorde amb el seu tarannà, com es el Premi Fraga Iribarne de periodisme el 1974. La nostra classe política amb el President Mas al capdavant, diu que mai va trencar del tot amb el país, i que es víctima de les contradiccions de Catalunya al s. XX, altres com el conseller Mascarell, en Xavier Trias, Jordi Pujol, Duran i Lleida o José Montilla han destacat la seva lucidesa, i el seu compromís amb la democràcia, arribant a dir el seu  compromís amb la veritat, amb un altre acte d’hipocresia global.

 

Realment, el llast que arrosseguem de la dictadura espanyola, i aquesta falsa democràcia que els nostres polítics avalen, fan perdre qualsevol tipus de dignitat i ètica, amb una historia falsejada i amagada, on personatges que evidentment no mereixen cap tipus de reconeixement, vers al contrari un rebuig de la societat a personatges d’ideologia i obra feixista com aquests, i que per vergonya històrica catalana, son lloats i tractats injustament com exemples, el cas de Samaranch, i ara Sentis, son dos exemples colpidors. No es pot permetre que un poble perdi la seva dignitat d’aquesta manera, i que els mitjans manipulin tant barroerament la trajectòria de cada persona, amagant els punts foscos d’aquests personatges sinistres, per simplement crear una nova persona que res te a veure amb l’original. Pel que fa en Sentis, la seva col·laboració amb el regim feixista i dictatorial que li va permetre fer la seva trajectòria professional i sense cap penediment, no deixa cap dubte de la seva ideologia i el seu aval. Fa vergonya que es parli de que no va arribar a trencar mai amb el país, se’ns dubte ell va poder triar, i no ho va fer ni per Catalunya, ni per la democràcia.  Pel que fa a la lucidesa, i sobretot el seu compromís amb la democràcia i la veritat, ratlla l’insult a la intel·ligència, de quina veritat parlen, de la idea d’imposició per la força, i la xenofòbia i violència que porta una dictadura, se’ns dubte ha estat un excel·lent ambaixador d’aquestes idees menyspreables, i no es més rebutjable, que aquests polítics mediocres facin el joc a personatges miserables com aquests.

 

En definitiva ja fronteres que no es poden traspassar, i la de la distorsió interessada de la historia n’és una d’elles, i s’ha de denunciar que desprès de 30 anys es segueixi homenatjant personatges del regim dictatorial, amb una clara falta de respecte a les víctimes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.