CAP LLIÇÓ
Demà finalment hi haurà la Taula del fals diàleg. Veiem les darreres hores com la presa de pel segueix a tota marxa. Des de la incognita de Sanchez amb la seva assistència encara no resolta, a les declaracions de Tardà titllant d’estupidesa la petició de Paluzie a la Diada per fer la independència, i les acusacions de partidisme pels xiulets a la manifestació.
Aquesta farsa humiliant cap a les institucions i la societat catalana sembla que demà culminarà amb la reunió. Aquesta passada nit un cop més s’ha constatat amb la resposta de Pedro Sanchez a la seva assistència, dient que encapçalarà la seva part, és reunirà amb el President català i saludarà a tots els membres de les delegacions, en cap moment ha dit una cosa tant senzilla com que estarà assegut a la Taula i això 24 hores abans de la mateixa fa pudor a que senzillament no hi serà, si la part catalana tingués un mínim de dignitat exigiria concreció i la presència al més alt nivell degut al que pregonen que van a parlar i no aquesta inconcreció totalment fora de lloc i de vergonya aliena.
En segon lloc la deriva de personatges com Joan Tardà, en altres temps on l’independentisme era minoritari, un bon representant a Madrid, però que quan ha arribat el moment de passar de les paraules als fets amb un gran suport darrera ha reculat fins a límits insospitats demostrant les seves misèries i dependències d’aquesta Espanya autonòmica de sempres. Ja se sap que una cosa es parlar quan saps que es impossible, i un altra molt diferent es parlar quan pot ser una realitat. El menyspreu a les paraules de Paluzie, reclamant una cosa tant senzilla com la democràcia elemental i el respecte a la societat en forma d’exigència als nostres representants es una més de la seva deriva i per desgracia de bona part de la classe dirigent d’aquest partit.
De fet, aquesta misèria ha tornat a quedar en evidència amb les acusacions entre partits pels xiulets rebuts per alguns representants concrets a la manifestació de la Diada, sense la més minima reflexió de voler saber com han arribat a aquest punt i sobretot que han fet malament per provocar el canvi de paradigma. Aquest independentisme tant autocritic en tots els sentits, ara sembla que ja no existeix i la visió del partit ha deixat en segon terme la visió de país, i aquesta seria l’explicació que no volen verbalitzar.
Per tant de lliçó cap ni una, quan es tracta de democràcia i dignitat.