ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CANVI DE RUMB

Abans de fer un descans per les vacances, volia comentar la Reunió bilateral prevista per avui, desprès de 3 anys i amb la trista sensació de l’estafa que ens ven el nostre Govern i el seu canvi d’objectius al marge de la democràcia exercida pel poble.

Aquesta mena de reunió de fum, és un clar exemple del paper que tenim sent una autonòmia espanyola. Una falsa taula dita bilateral, que tots sabem que no ho es, ja que uns tenen les competències i el poder i els altres en un rang inferior com a simples subordinats dels primers i amb la queixa i les reclamacions com element a posar damunt la taula. Per tant seria com anar a demanar un augment de sou al teu cap a la feina, i fins hi tot aquest exemple seria més bilateral que la Taula entre Governs.

Una taula que nomes es reuneix quan interessa al Govern espanyol i on els temes com un bucle infinit tornen a sortir amb traspassos pendents al llarg del temps com Rodalies per exemple o les beques. Temes eterns que mai s’acaben de liquidar. De fet, i per veure la farsa d’aquesta reunió, el tema dels fons europeus que repetidament la part catalana vol posar a la reunió, ja li ha estat negada, ja que la ficció de que Catalunya gestionaria aquests fons es tanta fantasia com que gestionarà l’Aeroport del Prat com un hub internacional. Res de res.

Per altra banda, per la part catalana ens diuen que serà com un termometre per veure la voluntat espanyola per resoldre el conflicte a Catalunya i tancar algun tema pendent, per la part espanyola ho vendran com un símptoma de normalitat institucional dins l’Espanya democràtica i l’Estat de les autonòmies, encara que els resultats reals seguiran sent zero, ja que tots sabem que qualsevol cessió a Catalunya no seria ben vista per la resta de territoris per justa que sigui, i així fins la propera amb un joc on els nostres partits sembla col·laboren activament.

De fet, el seu compromís validat pel poble en un Referèndum i posteriorment seigellat en forma de Declaració d’independència no crec inclogui negociar traspassos de l’Estat el qual la teva societat ha ordenat separar-se. Un tema incongruent i que denota com els nostres han passat de ser un Estat independent a pidolar competències sota la veu de l’amo sense rubor.

Una vergonya democràtica i una presa de pel intolerable, que no crec que internacionalment ningú pugui comprendre i que dona idea de la dimensió del frau que hem patit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.