ALBERT CORTES MONSERRAT

Encara que sembli increïble, aquesta es la idea que el president Mas ha transmès en una entrevista a una publicació alemanya, on ha aclarit que sobirania no vol dir independència, i que l’objectiu es una confederació, que ja ratlla la paranoia o la vergonya aliena. Per altra banda aquesta figura paternal ara entrarà amb força per eliminar l’immersió lingüística, un dels objectius de la legislatura, per aquests fills dolents que som nosaltres.

El president sembla que s’apropa a les tesis fantasioses d’en Duran o que pateix una amnèsia històrica important, ja que ens diu que a Catalunya cada dia hi ha més gent a favor de la sobirania, que no vol dir que estiguin a favor de la independència, ho interpreta com la voluntat de confederació amb Espanya, ja que no es tracta de trencar amb l’Estat, seria una emancipació com els fills que quan creixen no volen trencar amb els seus pares, sinó tenir una casa pròpia. Insisteix amb el sistema financer com Euskadi, i insisteix que el sobiranime voreja el 50%, i no es pot comparar amb el pes d’Escòcia dins el Regne Unit, i el català dins l’Estat espanyol. El seu govern sembla viu la mateixa paranoia, ja que el conseller Recoder, en referència a la fallida d’Spanair, diu que no cal caure en una depressió col·lectiva, i seguiran buscant una companyia que vulgui convertir l’aeroport del Prat en el seu hub. Per altra banda, el govern popular vigilarà l’educació catalana, i implantarà el model trilingüe, i on els pares tindran dret a elecció de la llengua que aprenen el seus fills en clara al·lusió a Catalunya.

Cada cop aconsegueixen superar-se i dir-la més grossa, amb una mena d’espiral que ens fa avergonyir de ser el que som. Ens prenen directament per estúpids o realment no donen més de si, aquesta es la qüestió. Ara resulta que sobirania no vol dir independència, i que voregem el 50% i no som majoria, jo diria que restant la gent que ni carn ni peix, amb aquestes xifres la majoria es clara, i a més com en Duran, el president també ha fet el mateix màster internacional d’interpretació de que volem els independentistes, per suposat mai de la vida un estat propi, com tothom sap volem una confederació amb Espanya, jo em pregunto perquè, i amb quin permís. Clar, que jo sàpiga aquest sistema requereix primer ser un estat, i desprès preguntar a l’altre estat sortint si es vol confederar, quan aquest ara te tot el poder sobre el segon, i naturalment no es una opció que pugui contemplar. Tot ens ho il·lustra amb un exemple de guinnes, i dient que els fills es volen emancipar, però no trencar amb els pares. Suposo que deuen ser els seus de pares, ja que jo aquests no els vull. Caldria recordar que els pares no els tries, i al reves tampoc, cosa que Espanya per dret de conquesta i per les armes, evidentment ha exercit de padrastre d’un fill a la força de la imposició, i pel que fa a trencar, evidentment quan es te casa pròpia, ets un altre família, i això no vol dir trencar amb els pares. Els estats això li diuen relacions internacionals, i amb els nostres veïns estic segur que en un mitjà període serien molt bones, però res de deixar ficar el nas a la nostra llar. Aquest complex infantil o adolescent de sentir-se protegit o fugir de responsabilitats, no pot arrossegar tot un país, es un tema de simples interessos o requereix una teràpia medica per curar-lo. Una cosa es que vulgui passar com un autèntic president mediocre com molts dels seus predecessors, i deixi Catalunya encara més perduda i enfonsada de la que ha trobat, i l’altra que ho vagi escampant als quatre vents, i ens faci passar vergonya aliena, més que res perquè la seva capacitat la veig molt per damunt d’aquesta mediocritat, i si vol assumir el seu rol, encara hi es a temps de passar a la historia en lletres majúscules.

Pel que sembla, la resta del govern va pel mateix camí, ja que algú hauria d’explicar al conseller Recoder, que no es qüestió de trobar un altra companyia que vulgui fer vols intercontinentals, es que l’Estat simplement no ho vol, i el Prat seguirà sent un aeroport de vols de baix cost i prou, em sembla que no costa gaire d’entendre, i que es prepari la consellera d’Educació a veure que s’inventa per justificar la fi de l’immersió lingüística, i fer-ho compatible amb el seu objectiu de defensa de la nostra llengua. Potser que li pregunti als pares.