ANIVERSARI 23 F
Avui, aniversari de l’intent de Cop d’Estat, molts analistes o mitjans es pregunten si això es podria repetir a dia d’avui i cal dir que a Catalunya això ja s’ha produït i ho estem vivint davant el repte democràtic plantejat.
Es parla d’un fracàs, que no es tal. Per començar desprès de 40 anys de Dictadura amb la mort del Dictador al llit, la transició democràtica va ser una farsa on simplement es va abocar l’energia per instaurar el relat de transició modèlica, quan realment eren els mateixos que ostentaven el poder buscant una sortida airosa i seguir amb els seus privilegis amb un decorat nou que amb el temps hem comprovat com s’anava esquerdant.
De fet els dos grans partits van ser i son les eines utils del sistema per apuntalar aquesta estructura irreal. Ahir escoltavem els audios de les morts de Lasa i Zabala conjuntament amb les tortures fetes pels GAL impunement i creats pel Govern del PSOE de Felipe Gonzalez i Alfonso Guerra, dona idea del tipus d’Estat del que parlem. Posteriorment hem comprovat com reacciona aquest Estat davant un repte com el plantejat per Catalunya, res de diàleg, res de democràcia, res de donar la paraula a la ciutadania, res de fer política. La recepta ha estat violència, repressió i un 155 que no es res més que un Cop d’Estat legalitzat i que ha segrestat tant la veu del poble com les seves institucions, amb el braç de la Justícia i les seves sentències que mitja Europa ha mirat amb estupefacció i ha vist sorpresa com hi pot haver presos polítics, coartar la llibertat d’expressió, o gent a l’exili fugint d’aquest règim amenaçada per no poder dir que els seus drets seran respectats.
Aquesta es la situació. Les el·lits son les mateixes i l’estructura corrupta de l’Estat segueix el seu pla inalterable amb una monarquia en la punta de l’iceberg com estandard i que no pot ser ni esmentada, ni molt menys criticada encara que la situació sigui tant clara per l’opinió pública.
El 23 F, amb les seves llums i moltes ombres no es més que el reflex del que es Espanya i el sistema que ens ha tocat viure, on cada cinc minuts ens diuen que es una democràcia plena i equiparable a les millors del món, senzillament perquè no es una obvietat, simplement es una gran mentida que fa d’aquest aniversari una al·legoria molts anys desprès i amb un futur que no convida a pensar que pot canviar.