ANCORATS AL PASSAT
La sentència de Valtònyc a Brussel·les, en forma de decisió del Tribunal Constitucional belga de deixar la llei d’injúries a la monarquia en res, torna deixar Espanya com un Estat ancorat en un passat que no vol deixar enrere i de pas sense acceptar el contracte a la Unió Europea.
La decisió de la cort belga deixa sense efecte l’extradició del cantant que apel·lava amb aquest delicte. De fet era un delicte que datava del 1847 i que estava en l’oblit, però que ara adaptant-se als temps moderns deixa de ser efectiva per defensar la llibertat d’expressió i anar contra els drets humans. Recordo que Valtonyc va ser condemnat per aquest delicte a l’Estat espanyol i les seves composicions denunciant Joan Carles I com a lladre, el resultat 3 anys i mig de presó i l’exili per ell per fugir d’aquest anacronisme medieval.
Tanmateix el Primer Ministre belga ja ha dit que la Unió Europea és una unió de valors. No et pots quedar els diners però rebutjar els valors. En referència a Estats com Polònia, Hongria o Espanya. Un avís per navegants de la conducta espanyola.
Un nou exemple del tipus d’Estat que parlem, quan ho fem d’Espanya. Unes lleis ancorades en el seu passat macabre i dictatorial que protegeixen la monarquia, una estructura posada a dit pel Dictador i que posa amb uns drets superiors a la resta de la ciutadania, coartant la llibertat d’expressió i condemnant a penes de presó a artistes que avui en dia compleixen condemna o com el cas de Valtonyc han tingut que agafar el camí de l’exili. Una vertadera democràcia no pot censurar a la ciutadania tal com marquen els mateixos valors de la Unió Europea que com diu el Primer Ministre belga no es un caixer automàtic per rebre subvencions però no respectar les normes que haurien de marcar una societat democràtica i civilitzada.
Valtonyc en aquest cas ha guanyat una nova victòria personal i a nivell d’Estat per veure com aquest amb agilitat pot modificar aquests anacronismes i adaptar-se als temps sense problemes, cosa que Espanya i les seves estructures del passat no volen fer vivint en un passat continu i intolerable per una societat que finalment resulta amb menys drets que la resta d’Europa i amb la seva llibertat continuament amenaçada per un Estat retrograd.