LIDERATGES CAP AL NO RES

Ahir assistiem atonits un altre cop amb l’espectacle de Rufian contra Borras a Madrid i les excuses increïbles per justificar el que no te cap justificació. La claca espanyola somreia contenta per haver aconseguit el seu objectiu i la societat catalana amb un pam de nas i validant aquests lideratges de fum.

Els pressupostos espanyols van aconseguir superar el primer tràmit al Congrés espanyol tombant totes les esmenes a la totalitat. Per la part catalana, vam veure com Esquerra i PDCAT donaven llum verda i per l’altre costat Junts i CUP votaven contràriament. Les acusacions de atrició pels exconvergents van ser ahir rebatudes per Rufian amb un agre discurs ple de retrets i encarat cap a Laura Borrás amb una al·lusió pels que fa massa temps que cobren sous públics, i es va remetre a que seria una irresponsabilitat a no escoltar, no parlar, no dialoga i no negociar i això no els fa menys patriotes ni menys independentistes seguint amb els retrets amb els que fa massa temps que vesteixen jaquetes de 1000 euros i es passegen amb bosses de Michael Kors pel carrer cobrant sous públics.

Un nou capítol d’aquest personatge i en general d’aquells que sota un context de cop d’Estat del 155, de presos polítics, de repressió sense fre, del record de la violència policial el dia 1 d’octubre segueixen instal·lats a les cambres espanyoles justificant el seu sou per responsabilitat i diàleg. Tot plegat vomitiu. Una presa de pel que no s’aguanta per enlloc. A Hong Kong hem vist com es pot abandonar les cambres quan es fa evident que la democràcia ha desaparegut. De fet el dels 18 mesos i marxo, segueix aferrat a la cadira i per cert també cobrant un sou públic com correspon, cosa que no pot tirar en cara a la resta de representants. Ens parla de dialegs, escoltar i negociar. Caldria dir que diàleg amb qui, escoltar el que, els cops de porra com a resposta a l’envit democràtic català i negociar el que, sota el context que he descrit abans no hi ha res que negociar, a no ser que sigui una Taula de diàleg de fum com ens han venut. Per altra banda les acusacions sobre la vestimenta no crec que siguin de rebut ja que entren a l’àmbit privat de cadascú.

Un flac favor els que ens fan aquests diputats a Madrid col·laborant amb un Règim podrit, anomenat del 78 i que ells també en formen part a l’acceptar la seva validació. A mi no em representen i si veritablement fossin responsables ja fa temps haurien abandonat aquestes cadires que ocupen per fer espectacles partidistes tant lamentables com aquests.

Son lideratges cap al no res.