ENTREVISTA A L’EXILI

Ahir tocava el President Puigdemont des del seu exili a Bèlgica i la veritat es que el to, les argumentacions i el comportament res va tenir a veure amb el que vam observar amb Oriol Junqueras.

Crec que vam veure una persona que ha madurat molt i es vol mostrar com un estadista que pretèn convèncer i explicar les coses com ha fet en el seu llibre. De fet i com va insistir molts cops aquest reflecteix moments en directe i no el que escriuria ara si ho recordes. Crec que es un detall molt important alhora de treure conclusions i buscar allò que realment no es així.

Que confirmi que parla amb Junqueras es molt positiu, però crec que la presò ha canviat la persona i en aquest cas a pitjor amb una imatge de si mateix que ha perdut humanitat i un ego de mai cap errada que francament no el portaria mai a ser un bon lideratge. En canvi el President sense viure el dia a dia tampoc i amb tot el que ha passat ha pogut obtenir molts èxits tant judicials, com el seu càrrec actual com Eurodiputat que ha servit per mantenir viva la flama en espais on els tentacles espanyols no hi poden arribar.

La seva afirmació de tornada, segur que serà mal interpretada, però com va dir nomes seria en el cas de presentar-se com a candidat a les properes eleccions catalanes, guanyar i un cop fet això el Torrent de torn no impedis la seva opció de ser President. Nomes en aquest cas tornaria, convençut que la possible detenció d’un President escollit podria ser la guspira que fa falta a la societat catalana per culminar el procés ja començat. No va parlar de nous referèndums, cosa agraïda i alhora va demanar a l’altra part que també expliqui les seves versions del tema.

De fet, sap perfectament que nomes podran tornar amb una República Catalana i per tant la seva motivació per poder accelerar el procés ha de ser vital. Crec que la seva feina a l’exili ha estat positiva i en canvi la part del seu Govern que es va entregar a una presó dura segura es veu clarament que no aporta res amb menció apart pels liders socials com Sanchez i Cuixart.

No hauria de ser una cosa a destacar però el tracte a l’entrevistador també va ser de respecte absolut, com no va ser en el cas de Junqueras.

En definitiva es la nostra principal aposta i destinat a ser peça clau si es vol culminar aquest procés.